Les coses petites

Fa poc em vaig retrobar amb una persona que feia molt temps que no veia. Ens vam posar més o menys al dia de tot, i em va preguntar com és el meu home. 
I jo podria haver-li explicat a què es dedica, la seva edat, les seves simpaties polítiques… hauria pogut parlar-li dels anys passats junts, o dels projectes comuns, o de la família que hem fet. Però tenia ganes d'anar ràpid i vaig decidir resumir-ho:
–Fa divuit anys que estem junts i mai l'he vist tirar un paper a terra. 
I us pot semblar una mica simple, però a mi em sembla significatiu de si és una persona com cal. Més enllà de les idees polítiques, del caràcter, de l'atractiu físic, deixem-nos estar de bestieses: tombant els quaranta, qui no té un nap té una col. Què és el que marca la diferència? Doncs jo trobo que són aquestes petites coses: no llençar mai un paper a terra, intentar fer la vida més agradable als altres. No empitjorar encara més el món. 
La veritat és que darrerament estic una mica angoixada: sembla que el pessimisme en el qual estem enquistats hagi portat també una despreocupació per aquestes coses: Avui he vist una noia que duia un cotxet llençant una bossa de plàstic a terra. Jo conduïa, si no, l'hauria anat a agafar, perquè amb el vent que fa, aquesta bossa ja deu ser al mar. I he pensat, quina tia més tonta, amb un nen petit i embrutant el món.
I fa una setmana vaig veure l'entrenador de Hockey tirant una llauna al terra, per mandra d'anar a la paperera. Els nens li ho van recriminar (cosa que em va semblar genial) i jo em vaig quedar preguntant-me si és un bon entrenador pel meu fill, perquè, sabeu? Per a mi el més important no és que faci gols, sinó que creixi com a persona, que sigui solidari, que tingui cura dels altres, i sí, això té molt a veure amb no llençar coses a terra, i s'ensenya amb l'exemple, més que amb les paraules.
No ho sé. Potser m'estic fent iaia, amb això de predicar aquestes coses, però és un sentiment que tinc ja de quan era jove. Si no ens preocupem de marcar la diferència a petita escala, en el que realment podem abastar, com pretenem que les coses millorin?