dimarts, 29 de setembre del 2009

Àngels

Cada vegada hi crec més. Cada vegada em sento més protegida i estimada per àngels que vetllen per mi. Estic segura que la meva padrina Maria ha esdevingut àngel i prega per mi com jo per ella, sento que encara estem connectades i que la tinc al meu costat escrivint això.
També tinc altres àngels íntims que em protegeixen, i que a vegades em deixen caure, perque aprengui i em faci més forta
Avui és la festa dels arcangels, de fet és el sant del meu fill Miquel. Però a mi m'entendreixen més aquests altres àngels, em són més propers : els àngels humils que han tingut amb nosaltres una relació tan estreta i que la continuen tenint.

Us deixo amb un video amb una cançó de Silvio sobre els àngels. Espero que us agradi.

dijous, 24 de setembre del 2009

dimecres, 23 de setembre del 2009

La situació.

Fa temps que no escric al blog, (es van publicant automàticament cites programades) perquè no tinc paraules.
Tinc aquella sensació de que per més que comparteixis la pena no aconsegueixes alleugerir-la, i és una mica cruel això, perquè sembla com si les alegries va molt bé compartir-les, i de fet així es fan mes grans, però les penes no es fan menys quan es comparteixen.
He de confessar que darrerament em sento enfadada amb Deu, i se que dir-ho sona molt gruixut, (i escriure-ho encara més) No em queixo de mi, parlo del que passa gent del meu costat a qui jo aprecio molt.
Això que ha passat a la Gemma és massa gros com perquè ho aguantin unes espatlles soles. No se si estic trista per solidaritat o és simplement que projecto en mi això que ha passat.
No vull semblar infantil amb aquests raonaments, però els llenço a l'aire, demanant ajut a qui em pugui fer un comentari.
Si tot lo bo em ve de Deu i li'n dono gràcies, penso que també se li poden demanar comptes quan les coses van tan tortes com han anat. Si Jesús ens va dir que no sen's cau un cabell del cap sense que Deu ho sàpiga, realment amb la Gemma sembla que badava una mica.
No renego del dolor, en absolut. Tot això de la resurrecció m'ho crec, hi confio. Per mi la setmana santa té molt sentit. Mirant la meva vida, veig que he crescut molt més en moments de passió que en moments de goig.
No em queixo del dolor que m'ha tocat passar a mi, m'ha fet forta i millor persona.
De tota manera, el que ha passat a aquesta família, que en quinze dies ha perdut a una mare, el seu fill i l'àvia, em sembla massa gros.

diumenge, 20 de setembre del 2009

Cita

(...) llegó a estar clara una cosa: la falta de sincronización entre el lenguaje del reloj o del calendario y el curso real del tiempo, que unas veces anda llevándonos en él y dejándonos habitar los paisajes a que nos asoma, y otras, las más, desconectado de nosotros igual que un tren vacío de cuya llegada a las estacions llevamos, eso si, puntual cuenta.
(Carmen Martín Gaite, "El Balneario")

dimecres, 9 de setembre del 2009

Fènix

El petit Oriol donarà vida a altres nens. A mi m'emociona pensar que el seu cor bategarà en un altre pit, saber que un altre nen podrà viure gràcies a la immensa generositat de la família que malgrat la pena i el desconcert ha pensat en els altres.
En el funeral vam parlar de la Gemma, de com queda repartida en tots nosaltres, que cada un porta un trosset d'ella, un record, un temps compartit, i com ella continua vivint en nosaltres.
Més enllà de lo metafòric, el seu fillet anirà també a repartir-se. I altres nens jugaran i cantaran i riuran i creixeran i es faran grans i s'enamoraran, i tot gràcies a la donació de l'Oriol.
Dins la pena, la generositat, i l'esperança d'altres famílies.
Que siguin ben feliços, aquests nens que tornaran a la vida. Que visquin de part de l'Oriol.

diumenge, 6 de setembre del 2009

Morir de part

Encara passa. Avui en dia, en ple segle XXI i a Barcelona, encara hi ha dones que moren parint.
La Gemma va morir dijous passat. El seu fillet, un nen preciós, rosset i amb bon pes, és inviable i anirà a trobar-se amb ella ben aviat. I nosaltres mirem atordits per la incredulitat. No pot ser, no pot ser, ens repetim com en un mantra. Com si repetint-ho aconseguíssim canviar-ho. Tornar enrere uns quants dies, tornar a veure-la encara una vegada més.
Ahir la Nuri em deia que estan sorpresos de com la gent s'ha bolcat en ells, deia que es senten molt recolzats en aquest dolor gairebé físic que estan patint.
I jo pensava que ara serà relativament fàcil, comparant-ho amb el que vindrà. El dia a dia, les setmanes anònimes que vindran a partir d'ara, sense ella, sense l'infant, només amb la petita Minerva, que no sap encara que no tornarà a veure la mare.

dissabte, 5 de setembre del 2009

La dent

Al Mateu li ha caigut una dent. Està pletòric, emocionat, avui no cal pregar-lo perquè se'n vagi a dormir. Agafa una caixeta, hi posa la dent i la col·loca, amb molta cura, sota el seu coixí, just al centre. Després se'n va a la cuina i agafa un plat petit, em demana un tros de formatge per la rateta i deixa el plat a terra, perquè la rateta mengi alguna cosa si té gana.
Es fica al llit amb un somriure ampli, es tapa, creua les mans darrera el cap, fa un sospir profund i em mira amb una lluïssor als ulls semblant a la de la nit de reis.
I jo no puc més que dir-li, quina enveja que em fas, Mateu.
Ell em contesta que ja em deixarà jugar amb el que li dugui la rateta.
Però el que a mi em fa enveja és això que ell te i jo vaig perdre fa tants anys: la innocència.

dijous, 3 de setembre del 2009

Cita

(Continua d'ahir)
Al despertarme, me siento por completo reconciliado con este proceso. Me sumiré profundamente en la tierra, a más profundidad que en el sueño, y no me perderé. Formamos un continuo con la tierra en todas las partículas de nuestro ser físico, como en la respiración formamos un continuo con el cielo. Entre nuestros cuerpos y el mundo existe unidad e intercambio.
(David Malouf, "Una vida imaginaria")

dimecres, 2 de setembre del 2009

Cita

(Continua d'ahir)
Alrededor de la base de estas raíces, buscando refugio y alimento entre ellas como en un bosque, están las criaturas más pequeñas, cochinillas, hormigas, tijeretas, lombrices de tiuerra, escarabajos, otro mundo y otro orden de existencia, tupido y ocupadísimo en su interminable proceso de creación, supervivencia y muerte. Hemos llegado a unirnos con ellos. El calor de la tierra bajo mi cuerpo, cuando me tiendo por la noche, es asombroso. Es como el calor de otro cuerpo que ha absorbido el sol durante todo el día y ahora vuelve a emitir el calor almacenado. Es más suave, más oscura de lo que jamás habrá creído, y cuando tomo un puñado de ella y huelo sus aromas extraordinarios, de improviso sé de qué estamos compuestos, como si la energía que hay en este puñado de tierra negra se hubiera abierto de repente, entre mi cuerpo y ella, como si entre ella y los tallos de hierba hubiese un corredor por el que fluyera nuestro ser comun. Ya no la temo. Me tiendo a dormir, y me pregunto si, en el abandono del sueño, podría aplastar las raíces a lo largo de mi cuerpo, y cuando tengo el primer sueño casi siento que eso empieza a suceder, percibo que mis poros individuales se abren a las partículas individuales de la tierra, cuando comienza el intercambio.
(Continuarà)
(David Malouf, "Una vida imaginaria")

dimarts, 1 de setembre del 2009

Cita

Ahora que estoy a punto de abandonarla, qué íntima me parece por fin la tierra. Me despierto y ahí, tan enormes en su proximidad a mis ojos que es como si mirase entre los troncos de los árboles el interior de un bosque desconocido, están las raíces de la hierba, y entre las raíxes, uniéndolas, alimentándolas, la míriada de redondas partículas de tierra, tan minúsculas, tan visibles, que de repente comprendo el proceso por el que su energía fluye a través de los tallos dorados. Estos tallos largos y finos son casi transparentes. Uno puede mirar a su través y ver las burbujas de la savia ascendente. Son columnas de luz, canales verticales por los que la tierra se da en alimento al cielo. Y en su cima, tan lejos que parecen inalcancables, las plumosas cabezuelas, rollizas, mecidas por la brisa, a cuyas dulces semillas asciende toda la riqueza de la tierra.
(Continuarà)
(David Malouf, "Una vida imaginaria")