dissabte, 25 de juny del 2011

Vint anys sense el Bartolo

Just després de Sant Joan, el Bartolo, com tantes vegades havia fet, ens va descol·locar. Sen's va morir quan no tocava. I nosaltres ens vam quedar muts i incrèduls. No pot ser, no pot ser. Encara ara, vint anys més tard, molts cops penso que no pot ser. Avui ens retrobarem a la seva parròquia, Maria Auxiliadora. Anirem a missa a 3/4 de vuit. Després ens quedarem als locals, cada u dura alguna cosa de pica-pica, els que encara teniu guitarres porteu-ne. El recordarem cantant, rient, xerrant i pregant. Com si no.

dijous, 23 de juny del 2011

diumenge, 19 de juny del 2011

Poesia, Ciència, Déu.


Fa un mes us vaig penjar uns vídeos de Neil Tyson. També surt en aquest fantàstic vídeo.
M'encanta aquesta barreja de poesia, ciència i Déu.

divendres, 17 de juny del 2011

Sóc feliç

Soy feliz,
soy un hombre feliz,
y quiero que me perdonen
por este día
los muertos de mi felicidad.
Silvio Rodríguez


Surto al balcó, amb un got de Rioja i xocolata. Assaboreixo la llum del capvespre. Davant casa meva hi ha la fira de Mataró. Un munt de gent cridant, colors fent pampallugues. De lluny, el mar s'ho mira en calma.
Avui el Mateu ha fet una representació de teatre a l'escola, i està tot cofoi perquè no s'ha oblidat de cap frase. En Miquel, ahir, em va dir, mama, vine a fer-me petons.
I jo deixo que la xocolata es vagi desfent lentament al paladar. I dono gracies de tot el que tinc.
Avui he vist una persona a qui aprecio molt, i penso que està passant un mal moment. Tinc ganes de ser-hi present, però no vull ser aficadissa, i no se com ho faré.
Ahir en Jordi em va fer un sopar especial. De fet era una amanida, però presentada d'una manera tota elegant. Va ser maco, i els nens també van notar que era especial, sense cap raó concreta, només perquè si.
Perquè cada dia és especial si sabem amorosir-lo.
M'he anat a fer un massatge, i sembla que el meu cos torna a ser meu.
Com cada dia, la Mariona em truca i em fa saber com m'estima. Ahir en Sergi em va fer un regal innocent però ple de significat. Avui la Coloma m'ha trucat, també per fer-se present. I m'he sentit tan contenta i agraïda que he pentinat el sol. N'Antònia m'envia dos mails. Fent saber, també, que està al meu costat.
A la fira continuen amb els crits. Jo intento no atabalar-me pel bullici.
I em sento tan viva, i penso que sóc tan afortunada, tan terriblement feliç, que casi em fa mal.

dimarts, 14 de juny del 2011

L'èxit, segons Rafael Nadal

Lo que te hace ganar es querer ganar y querer hacer todo lo que toca para ganar. Querer trabajar cuando no te apetece. Saber aguantarte en los momentos complicados pensando que van a cambiar. Ser lo suficientemente tozudo para pensar que las cosas saldrán bien cuando no salen a la primera ni a la décima. Que la mente esté preparada para asumir las dificultades para así poder superarlas. Sin lugar a dudas, todos los que ganan tienen eso.
Ho he llegit a El País.

diumenge, 12 de juny del 2011

El fracàs



Ves per on, potser fracasso. És possible, bastant possible, que l'esforç que estic fent, no només jo, sinó tota la meva família recolzant-me en aquest projecte, no doni els fruits desitjats.
És possible.
Perquè ens fa tanta por el fracàs? Molt sovint no diem els nostres projectes per tal de no haver d'explicar que no ho hem aconseguit. I quan no arribem on volíem, enlloc d'agrair el camí que hem fet, ens deprimim i ens penedim d'haver invertit tant temps “per res”
Segur que és “per res”? És inútil l'esforç si no dona el resultat que volíem? Potser el que volíem no és el que ens convenia. Potser l'esforç ha estat una manera de treure el millor de nosaltres. D'aprendre fins a on som capaços de millorar.
No se si són ganes de consolar-me per la possibilitat de no aconseguir-ho. O és que estic sentint amb força que tot el que he après és ja en si la meta. I que si no aconsegueixo el que pretenia, almenys hauré fet coses que mai em pensava poder fer.
He après tant, sabeu! De la meva capacitat de feina, no sabia que era capaç de concentrar-me tant. No sabia que les idees, si et troben treballant, s'apoderen de tu i es relliguen unes amb altres i es van teixint fins fer-se coherents.
He après de l'entrega i la dedicació de la meva família. Començant pel Jordi, que ha estat tot aquest temps la roca ferma on m'he refugiat quan les ventades del desànim i el cansament em feien trontollar. Els meus fills, amb la seva tendresa. Els meus pares, donant ànims, trucant, fent-me saber a tota hora que confien en mi.
Qui sap. A lo millor ho aconsegueixo. A lo millor, però, no. A lo millor el que estava destinat per a mi és ser capaç de fer el camí. Em sembla que va ser Martin Luter King que va dir que encara que sabés que el món s'acabaria demà, ell plantaria avui una flor.
Potser si. Potser aquesta flor l'havia de plantar, malgrat potser no florirà com jo vull.
Miro cara a cara el meu projecte. Potser anirà bé, potser no. Però tanmateix, tindré sempre el goig d'haver-m'hi dedicat amb totes les meves forces.
El pitjor fracàs és que la por al fracàs ens paralitzi i no emprenguem el camí.

diumenge, 5 de juny del 2011

Super-vivències quotidianes


A principi de curs el Josep Lligadas em va trucar per proposar-me d'editar un recull d'articles d'aquest blog. El llibre ja ha sortit, es diu "Super-vivències quotidianes", l'edita l'editorial CPL a la seva col·lecció Emaús. Es pot comprar per internet aquí
La veritat és que em sento molt afalagada. Són articles sense gaire pretensió literària, fa una mica de vergonya que els meus companys de l'Ateneu el llegeixin perquè molts d'ells són escrits en un moment, un rampell.
La selecció dels articles l'han fet al CPL, i també ells l'han traduït al castellà. La portada l'ha fet la Mercè Solé, i la veritat és que trobo que té molta gràcia. Espero que, com amb les cireres, comenceu a llegir i no pugueu parar. Si voleu llegir què diu la Mercè sobre el llibre ho podeu fer aquí.
El títol me'l va proposar la meva "amiga-tota", la Mariona: va d'anar sobrevivint, però també de trobar la manera, en el dia a dia quotidià, de trobar que cada vivència és "super". M'agrada, aquest joc de paraules.
Aprofito, per cert, aquest post per fer saber el que he anat dient a petit comitè: estic escrivint una novel·la, és una feina apassionant però molt esclava. Tinc previst acabar-la d'aquí a un any/any i mig.
Ara, però, tinc altres mogudes que m'obliguen a parar una mica. O sigui que per ara, assaboriu el llibre.
(si voleu!)