diumenge, 23 de maig del 2010

una d'en Miquel


Avui anàvem en cotxe, en Miquel i jo sols. Jo escoltava música, ell estava callat i mirava per la finestra.
De sobte, sense previ avís, m'ha dit això:

- Mare, no ho entenc. A vegades em fa mal la pena de la gent que no conec.
Jo he continuat conduint. Passa sovint, quan menys t'ho esperes en Miquel et diu una frase d'aquestes que "no ve a cuento" i et capgira el dia.

Després d'una estona de silenci decideixo parlar-ne.
- Creus que això està bé o malament?
- Ni bé ni malament, només passa.
- No creus que és bo sentir compassió de l'altra gent?
- Si, però a vegades em poso trist.
I no li he dit res més. Què més podia dir-li?
He continuat conduint, sentint-me orgullosa del meu fill, donant-ne gràcies a Deu. Ell ha tornat al silenci fecund dels seus nou anys.

dissabte, 22 de maig del 2010

Una altra de Benedetti

No te rindas, aún estas a tiempo
de alcanzar y comenzar de nuevo,
aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,
liberar el lastre, remontar el vuelo.


No te rindas, que la vida es eso:

Continuar el viaje, perseguir tus sueños,
destrabar el tiempo, correr los escombros
y destapar el cielo.


No te rindas, por favor no cedas.

Aunque el frío queme, aunque el miedo muerda,
aunque el sol se esconda, y se calle el viento,
hay fuego en tu alma, y hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo el deseo
porque lo has querido y porque te quiero.


Porque existe el vino, y el amor, es cierto.

Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

Abrir las puertas, quitar los cerrojos,
saltar las murallas que te protegieron
vivir la vida y aceptar el reto.

Recuperar la risa, ensayar el canto,
bajar la guardia y extender las manos,
desplegar las alas e intentar de nuevo,
celebrar la vida y retomar los cielos.


No te rindas, por favor no cedas.

Aunque el frío queme, aunque el miedo muerda,
aunque el sol se esconda, y se calle el viento,
hay fuego en tu alma, y hay vida en tus sueños.

Porque cada día es un comienzo nuevo.

Porque esta es la hora y el mejor momento.

Porque no estas sola. Porque yo te quiero…


Mario Benedetti



(la versió del poema escrit no coincideix fil per randa amb la versió del video de youtube, però el video és el que m'ha agradat més. Els altres són ensucrats, o "quicos", o tenen una música infernal)

divendres, 14 de maig del 2010

El poder de l'abraçada

Aquí teniu un vídeo molt tendre. Aquesta gossa estava a punt de ser sacrificada: l'havien recollit del carrer, era agressiva i no deixava que ningú se li acostés.
Mireu què passa quan la treuen del transportin.
Tanmateix, l'únic que necessitava és que algú l'abracés. Sentir-se estimada.
Als humans ens passa ben bé això. A vegades la persona més agressiva i desagradable, simplement necessita un vot de confiança, sentir-se valorada, una abraçada.

(aclariment pels que no sapigueu anglès: la mateixa imatge és mostrada des de dos angles diferents.
La gossa està tan espantada que defeca, i per això el veterinari l'estira i la treu fora del racó.
Al final l'han de rapar, i el comentari diu que espera que ella entengui que és una aparença temporal)

dijous, 13 de maig del 2010

La retallada

No sóc experta en economia, ni en política ni res d'això. Comencem per aquí, o sigui que si dic una bestiesa molt gran, disculpeu-me.
Mireu, amb tot això de les mesures del govern tinc sentiments contradictoris. A veure si m'explico bé.
Ja hi estaria d'acord, en perdre una mica el meu nivell adquisitiu per tal que la riquesa estigui més repartida i arribi tot a tothom. Res a dir. De fet ja havia parlat aquí de la necessitat de racionalitzar els medicaments i aquí del sentiment que alguns funcionaris es queden apalancats i no foten brot.
Però em sembla que aquestes mesures no es fan per repartir més i millor. Es fan per arreglar una crisi que ens ha caigut a sobre per culpa d'uns quants que, ves per on, no patiran aquestes mesures.
Sabeu allò que diuen els espanyols, "de aquellos polvos vinieron estos lodos"? Doncs aquí sembla que uns tenen els polvos i altres els lodos.
Quina culpa tenen les famílies que esperen els diners de la llei de dependència, de l'eufòria dels especuladors? Quina culpa tenen els nens que naixeran a partir del gener, sense xec bebè? Com és que els funcionaris, que no van participar de l'eufòria de la construcció -paletes amb BMW i mestres d'institut amb 205- ara a sobre els redueixen el sou?
I dels pensionistes més val no parlar-ne, que és per llogar-hi cadiretes. No oblideu que hi ha avis que cobren menys de 500 € de pensió, però ni es limitaran les pensions vitalícies i immorals als banquers ni els polítics reduiran el seu sou.
Quins collons.

dimarts, 4 de maig del 2010

Brahms

Sempre ha estat un compositor fascinant per a mi, per motius musicals i també perquè em frapen aspectes de la seva vida personal (aquesta gran fidelitat a un amor impossible, per exemple)
Avui us vull regalar aquesta audició: el segon temps del concert per a violí i orquestra, que comença amb un solo d'oboè que em té el cor robat.
En quant als intèrprets, suposo que a mi em costa molt separar la persona del músic: la gran superació personal d'I. Perlman, o la lluita per l'entesa entre jueus i palestins de D. Baremboin, entre d'altres, fan que els admiri profundament, a més de com a músics, com a persones.

dissabte, 1 de maig del 2010

1er de Maig

Genial la vinyeta del Fontdevila.
I com diu un comentari del blog on l'he tret, perquè hem de sortir de casa? millor ens quedem asseguts, bevent cervesa i mirant la Belen Esteban.
Així ens va.