divendres, 20 de juliol del 2007

Si aneu a Mallorca

A Mallorca ja hi ha molta gent, i tinc una mena de prevenció a l’hora de parlar-vos d’aquest lloc, com els pescadors que no diuen on pesquen els millors calamars, perquè no hi vagi més gent.
Però no me’n puc estar de fer-vos una recomanació. Si aneu a Mallorca i teniu prou temps per fer-ho, agafeu un vaixell. No s’hauria de passar de la voràgine a la pau en vint minuts, que és el que tarda l’avió de Barcelona a Mallorca. Hauríem de tenir un temps de descompressió, d’anar asserenant l’ànima, d’anar preparant-nos perquè la terra ens rebi. Per tant, si nombre de dies de vacances us ho permet, aneu en vaixell. Preneu-vos-ho amb calma.
I si és possible, ja posats a demanar, que sigui un vaixell que arribi entre les 8 i les 9 del vespre. I si feu aquest vaixell a aquesta hora, heu d’escollir seients a babord, o sigui, la banda esquerra del vaixell. Té la seva importància.
Asseguts a babord, doncs, aproximadament una hora i mitja abans d’arribar veureu molt lluny, a la línia de l’horitzó, una ombra grisosa i us preguntareu si és un núvol baix o una al·lucinació, perquè encara falta molt per arribar i si teniu posat el xip de l’avió pensareu que és molt d’hora per veure terra. Però és que en vaixell les coses van més lentes. I aquell núvol indefinit de la llunyania s’anirà convertint poc a poc en la roca estimada, la meva illa.
És important la hora. Perquè si arribeu al capvespre veureu els penya-segats de la serralada nord acolorits amb la llum agònica del sol ponent-se. I és un espectacle que val molt la pena.
Pot ser el primer regal que aquesta terra us dona. L’espectacle de les ones feréstegues estrellant-se contra el mur implacable de les roques salvatges, altíssimes, desafiants. Alguna vegada un veler navega innocent, blanc puríssim contra el gris-verdós i aspre de les roques. I és com veure una papallona davant d’un elefant. L’elegància de la fragilitat.
El sol amoroseix encara les roques donant un punt de calidesa. Poc a poc s’anirà fonent i la llum passarà a ser més freda i les roques perdran els matisos i seran encara més implacables. I el veler immaculat continuarà desafiant la duresa de les roques i l’embat de les ones. Com qui diu que davant de la fortalesa i l’agressivitat perdurarà la innocència i la puresa.

7 comentaris:

Sergi d'Assís ha dit...

Quina descripció més bonica!! Que tinguis bona estada.

Anònim ha dit...

Hola Maria,
Llegint aquest post encara m'enyoro més.
Disfruta, descansa i contempla.
Molts records a tota la gent que estimo i no oblido.

Marcos Mateu ha dit...

-I aixo on cau?

(Per cert, sor nicotina, salutacions!!)

Anònim ha dit...

Una descripció brodada, ni Alcover en els seus millors moments de “Cap al tard” (imprescindible).

Estic amb tu, Maria: impossible copsar la bellesa més sublim sense dominar amb goig el plaer de la calma.

Bones vacances.

Anònim ha dit...

Hola, Maria! Fa temps que no escrivia però sempre vaig llegint el teu blog.
No he estat mai a Mallorca però m'agradaria molt. Potser algun dia...
Bé, només enviar-te salutacions! Que vagi bé les vacances... i bones Santes!

Maria Escalas Bernat ha dit...

Sergi: Gràcies, que tinguis també bon estiu, espero saludar-te en la trobada de blocaires cristians.
Sor Nicotina... La gent que estimes i no oblides tampoc t'oblida a tu, ja ho veus, el Marcos t'ha identificat tot d'una.
MArcos: Pareix que enguany ho has oblidat, on cau això... Et trobam a faltar
Vladimir... Gràcies per comparar-me amb Alcover! uau!(i per cert, bones santes)
Sir 6,14, que bé que has tornat, una abraçada ben forta

Vladimir ha dit...

Maria, com que tu has estat generosa dient-me com arribar a un paradís, et vull dir el meu; però demana-li al nostre amic comú, mataroní, el meu email.

Bon estiu!

Lu