Parlo per telèfon amb la L. La seva filla està ingressada per segon cop aquest mes. La nena te tres o quatre anys, la seva germana gran en té sis.
Diu que van passar el Nadal a l'hospital. Que van portar el tió i el van fer cagar, i que les nenes van estar molt contentes, i que després en parlava amb el seu home i li va dir que tenia la sensació que havia estat, malgrat tot, un bon Nadal, perquè sabien el que tenia la petitona i que no era el que es temien, i perquè les nenes ho van viure amb alegria, amb aquesta gran permeabilitat que tenen els infants.
Jo penso que ha estat un bon nadal per l'actitud positiva de la L., per l'esforç que ha fet perquè les nenes ho visquin bé.
Després ve a veure'm a casa la N., a qui jo estimo tant, malgrat els kilòmetres i els anys que s'entesten a separar-nos.
La N ha patit un drama tan gran a la família que aquest serà sempre recordat com "el primer Nadal sense..."
I m'explicava el que havien fet, la resignació dels que s'han quedat, l'esforç que fa per no mirar les fotos emmarcades, el dia a dia, aprofitar a sortir quan hi ha sol, assaborir les petites coses que fan la vida dolça.
I jo penso ara en elles dues, que estan passant Nadals tan diferents als nostres, que estan vivint com poden situacions que ningú vol viure, i com ho gestionen. És ben cert que ningú ens pot estalviar el dolor, els problemes o els Nadals foscos, però també ho és que una actitud positiva, malgrat tot, pot fer la vida molt més fàcil, a nosaltres i als que estan al nostre costat.
dilluns, 28 de desembre del 2009
dissabte, 19 de desembre del 2009
déjà vu...
Ella no es pensava pas que pogués quedar embarassada. A classe d'Ètica la professora els havia parlat dels anticonceptius, però el seu nòvio li havia dit que ell controlava, i que si l'estimava de debò no tindria por.
Com que tenia les regles molt irregulars, va saber molt tard que estava embarassada. O potser és que no ho volia saber. Als seus pares els ho va dir quan estava de més de sis mesos.
El seu nòvio va dir que la culpa no era d'ell, que ell havia controlat, que el bombo li havia fet un altre, i que per tant ell no se'n faria responsable d'aquella criatura. Com que ni treballa ni estudia ni té ofici ni benefici no val la pena anar a perseguir-lo.
Va parir una nena poc abans de fer els quinze anys. Els seus pares, que són força joves encara, cuiden la nena quan la mare va a classe. A més els germans petits d'aquesta jove tenen la seva neboda com a la joguina favorita. És tan dolça, amb aquest mig somriure desdentat i els ulls que ho fitoren tot!
Ara l'única persona amb sou de la família, l'avi de la criatura, s'ha quedat sense feina i els han desnonat.
Van anar a passar una nit a un alberg, però hi havia molta gent, no tenien intimitat, i van decidir anar a viure a un pis que els va deixar un amic.
És un pis que no té aigua ni llum.
Això passa aquí, a Mataró. Una família amb una nena de tres mesos que amb aquest fred de justícia està vivint a un pis sense aigua ni llum. Amb aquest fred, repeteixo.
No us sona d'alguna cosa? Mare extremadament jove però valenta, infant que ve al món en unes condicions precàries, familia que confia en la providència per tirar endavant...
Doncs això, que Bon Nadal.
Com que tenia les regles molt irregulars, va saber molt tard que estava embarassada. O potser és que no ho volia saber. Als seus pares els ho va dir quan estava de més de sis mesos.
El seu nòvio va dir que la culpa no era d'ell, que ell havia controlat, que el bombo li havia fet un altre, i que per tant ell no se'n faria responsable d'aquella criatura. Com que ni treballa ni estudia ni té ofici ni benefici no val la pena anar a perseguir-lo.
Va parir una nena poc abans de fer els quinze anys. Els seus pares, que són força joves encara, cuiden la nena quan la mare va a classe. A més els germans petits d'aquesta jove tenen la seva neboda com a la joguina favorita. És tan dolça, amb aquest mig somriure desdentat i els ulls que ho fitoren tot!
Ara l'única persona amb sou de la família, l'avi de la criatura, s'ha quedat sense feina i els han desnonat.
Van anar a passar una nit a un alberg, però hi havia molta gent, no tenien intimitat, i van decidir anar a viure a un pis que els va deixar un amic.
És un pis que no té aigua ni llum.
Això passa aquí, a Mataró. Una família amb una nena de tres mesos que amb aquest fred de justícia està vivint a un pis sense aigua ni llum. Amb aquest fred, repeteixo.
No us sona d'alguna cosa? Mare extremadament jove però valenta, infant que ve al món en unes condicions precàries, familia que confia en la providència per tirar endavant...
Doncs això, que Bon Nadal.
divendres, 18 de desembre del 2009
dimarts, 15 de desembre del 2009
El meu fill i la catequesi
Avui en Miquel me n'ha dit tres de seguides molt bones. Fem catequesi a casa. Li parlo de l'anunciació de Maria. Ell està força receptiu, però una micona de res esverat, lo just com per tenir ganes de riure però encara escoltant les coses i estant assegut.
Li explico que un Àngel va baixar i li va dir a Maria...
- I com sabia que era un Àngel? mira que si era un marciano i la Maria el va confondre amb un àngel!
- No, era un àngel. Duia ales i no tenia cap trajo especial, (se que no és fidel, però necessitava sortir-me'n) o a més li va dir que era un enviat de Deu. Que li havia de dir de part de Deu que seria mare de Jesús. I que Deu en seria el pare.
- No, t'equivoques- em diu ell amb aquella seguretat- el pare de Jesús era Josep que era fuster.
- No- li responc jo- El pare de Jesús era Deu.
- I Maria estava casada amb un senyor que no era el pare del seu fill?
- Si, però l'estimava molt, com si fos el seu fill.
-Ah! com el X (un nen de la seva classe)
Intento reconduir la situació, tot valorant que avui en dia és molt més normal que els nens visquin amb figures paternes més diverses que quan jo anava a catequesi.
- Bé, doncs , l'Àngel li va dir a Maria: "el Senyor t'ha escollit perquè siguis la mare del seu fill"
- I Deu era el pare?
- Si, responc jo.
- I com ho va fer? -diu burleta- Li va enviar cèl·lules de pare per fax?
Aquí m'he hagut de controlar molt per no esclafir a riure.
-No, és un misteri, un miracle. Jesús es va fer a la panxa de Maria, i era fill de Deu i de Maria.
- Ah! i per això Josep es va haver de casar corrents amb ella, perquè tingués un pare de carn i ossos!
Mai m'havia plantejat que la Mare de Deu s'havia casat "de penalty" que en dèiem a la meva joventut. Entre això i un dia que em va preguntar si sóc verge, ("si la mare de Jesús és verge, tu perquè no ho ets?") fer catequesi amb aquest fillet meu és un repte. Espero que l'Esperit Sant vagi fent ajudetes.
Realment si tots els nens plantegen aquestes preguntes, un deu per les catequistes que estan al peu del canó.
Li explico que un Àngel va baixar i li va dir a Maria...
- I com sabia que era un Àngel? mira que si era un marciano i la Maria el va confondre amb un àngel!
- No, era un àngel. Duia ales i no tenia cap trajo especial, (se que no és fidel, però necessitava sortir-me'n) o a més li va dir que era un enviat de Deu. Que li havia de dir de part de Deu que seria mare de Jesús. I que Deu en seria el pare.
- No, t'equivoques- em diu ell amb aquella seguretat- el pare de Jesús era Josep que era fuster.
- No- li responc jo- El pare de Jesús era Deu.
- I Maria estava casada amb un senyor que no era el pare del seu fill?
- Si, però l'estimava molt, com si fos el seu fill.
-Ah! com el X (un nen de la seva classe)
Intento reconduir la situació, tot valorant que avui en dia és molt més normal que els nens visquin amb figures paternes més diverses que quan jo anava a catequesi.
- Bé, doncs , l'Àngel li va dir a Maria: "el Senyor t'ha escollit perquè siguis la mare del seu fill"
- I Deu era el pare?
- Si, responc jo.
- I com ho va fer? -diu burleta- Li va enviar cèl·lules de pare per fax?
Aquí m'he hagut de controlar molt per no esclafir a riure.
-No, és un misteri, un miracle. Jesús es va fer a la panxa de Maria, i era fill de Deu i de Maria.
- Ah! i per això Josep es va haver de casar corrents amb ella, perquè tingués un pare de carn i ossos!
Mai m'havia plantejat que la Mare de Deu s'havia casat "de penalty" que en dèiem a la meva joventut. Entre això i un dia que em va preguntar si sóc verge, ("si la mare de Jesús és verge, tu perquè no ho ets?") fer catequesi amb aquest fillet meu és un repte. Espero que l'Esperit Sant vagi fent ajudetes.
Realment si tots els nens plantegen aquestes preguntes, un deu per les catequistes que estan al peu del canó.
dimarts, 8 de desembre del 2009
Inmaculada Concepció
Vaig anar a les monges de la Inmaculada Concepció, i quan era petita tal dia com avui era festa grossa. Fèiem exposicions, balls, una novena, i realment ho vivíem molt festivament.
Ara la cosa ja queda diluïda, i darrerament, suposo que pel fet de ser mare, m'he trobat repensant el paper de la mare de Jesús. Quan vaig tenir fills vaig sentir-la més a prop que mai. Aquest punt de misteri davant la maternitat, sabeu?
Quan vaig anar adonant-me que havia de respectar els meus fills, i que això volia dir acceptar que eren com eren, i no com jo volia que fossin, vaig estar pensant molt en ella. En quins deurien ser els seus plans, i com ho va portar.
A mi em fa una mica de recança aquest paper submís i infantiloide que moltes vegades he pensat que se li assigna a Maria, suposo que és per l'interès que es te en que algunes dones continuïn essent submises i infantiloides.
I no se si acaba de tocar o no, però em ve de gust compartir amb vosaltres aquest enllaç que em van enviar fa uns dies. El Miguel Bosé cada dia em cau millor, quan era jove em semblava una mica niñato, però ara penso que ha envellit la mar de bé.
Total, que em derriteixo en veure aquest anunci de no se exactament què.
I quan s'exalta la femeneitat, voldria que es parlés d'això: de les dones senceres i valentes, i no només de les sofertes i servicials. I quan es parli de Maria, que es parli de la seva valentia i la seva confiança. Del seu SI valent.
Del seu Si que va donar vida.
Ara la cosa ja queda diluïda, i darrerament, suposo que pel fet de ser mare, m'he trobat repensant el paper de la mare de Jesús. Quan vaig tenir fills vaig sentir-la més a prop que mai. Aquest punt de misteri davant la maternitat, sabeu?
Quan vaig anar adonant-me que havia de respectar els meus fills, i que això volia dir acceptar que eren com eren, i no com jo volia que fossin, vaig estar pensant molt en ella. En quins deurien ser els seus plans, i com ho va portar.
A mi em fa una mica de recança aquest paper submís i infantiloide que moltes vegades he pensat que se li assigna a Maria, suposo que és per l'interès que es te en que algunes dones continuïn essent submises i infantiloides.
I no se si acaba de tocar o no, però em ve de gust compartir amb vosaltres aquest enllaç que em van enviar fa uns dies. El Miguel Bosé cada dia em cau millor, quan era jove em semblava una mica niñato, però ara penso que ha envellit la mar de bé.
Total, que em derriteixo en veure aquest anunci de no se exactament què.
I quan s'exalta la femeneitat, voldria que es parlés d'això: de les dones senceres i valentes, i no només de les sofertes i servicials. I quan es parli de Maria, que es parli de la seva valentia i la seva confiança. Del seu SI valent.
Del seu Si que va donar vida.
diumenge, 29 de novembre del 2009
Conte
Una vez un devoto tuvo una visión de Dios. Al verlo, le agradeció su aparición y cantó en alabanza. Dios permaneció ante el devoto mucho tiempo y éste pudo aclarar todas sus dudas y cuestiones de fe. Como Dios no se iba, al devoto se le ocurrió preguntarle algo sobre su reino. Le dijo: "¡Oh, Señor!¿Cómo es el tiempo en el cielo?
Dios sonrió y contestó: "Un millón de años en la Tierra equivale a un minuto en el cielo".
El devoto se quedó atónito y se atrevió a hacer otra pregunta: "¡Oh, Señor! ¿Qué valor tiene el dinero en el cielo?"
"Un euro en mi reino equivale a un millón de euros en la Tierra", le dijo Dios al devoto.
Este no podía creer lo que oía. Aún tenía otra pregunta para Dios: "Oh, Señor misericordioso!, si es así, ¿me podrías dar un euro celestial?"
"Sí, como no", le respondió Dios. "Espera un minuto"
d'"EL ÉXITO SUPREMO" de Swami Ramakrishnananda Puri
Dios sonrió y contestó: "Un millón de años en la Tierra equivale a un minuto en el cielo".
El devoto se quedó atónito y se atrevió a hacer otra pregunta: "¡Oh, Señor! ¿Qué valor tiene el dinero en el cielo?"
"Un euro en mi reino equivale a un millón de euros en la Tierra", le dijo Dios al devoto.
Este no podía creer lo que oía. Aún tenía otra pregunta para Dios: "Oh, Señor misericordioso!, si es así, ¿me podrías dar un euro celestial?"
"Sí, como no", le respondió Dios. "Espera un minuto"
d'"EL ÉXITO SUPREMO" de Swami Ramakrishnananda Puri
diumenge, 22 de novembre del 2009
Feliços 40
La Maria ha fet 40 anys. durant aquests anys ella ens ha dedicat molts
moments, ara n'hi podem dedicar un felicitant-la en aquest blog. Si
algú ja ho fet, que hi torni, que mai està de més.
Moltes Felicitats Maria!!!!
Comissió de festes
moments, ara n'hi podem dedicar un felicitant-la en aquest blog. Si
algú ja ho fet, que hi torni, que mai està de més.
Moltes Felicitats Maria!!!!
Comissió de festes
divendres, 20 de novembre del 2009
Goig i dol
Vam quedar el vespre, per assajar els cants del comiat de l'A. Vam afinar, i vam començar a cantar. Els cants els havia escollit ell mateix, i a mi això em frapava.
Demà serà difícil, va dir el J. Si, va contestar l'E. Però ho hem de fer. I ha de ser una cerimònia plena d'esperança i de serenor.
Ho va ser. El dia següent a Santa Maria els seus amics, els companys, la família, els que l'havíem estimat ens acomiadàvem d'ell serenament, esperançats. Donant gràcies per la seva presència entre nosaltres.
Sortint del funeral vaig anar a la meva festa d'aniversari. Molts dels presents a la festa ho havien estat també al comiat, us en parla la Mercè aquí.
Per a mi fou realment difícil fer el canvi de xip, i tampoc se si el volia fer. Vaig viure la meva festa molt contenta, veient molts amics estimats, alguns que no veia de feia massa temps. Si, vaig estar contenta però trista a l'hora. I al comiat estava trista, però tenia un punt de goig, quan algú amb tanta fe s'acomiada d'aquella manera, fent un cant a l'amistat com ho va fer ell, no pots deixar de pensar que ets molt afortunada d'estar allà, i de sentir que ell encara és present. Sentir que en mi viuen tants morts que encara habiten en mi. Goig i dol, tot junt, passant d'un a l'altre tan vertiginosament que el cor es queda astorat. Així és la vida.
Demà serà difícil, va dir el J. Si, va contestar l'E. Però ho hem de fer. I ha de ser una cerimònia plena d'esperança i de serenor.
Ho va ser. El dia següent a Santa Maria els seus amics, els companys, la família, els que l'havíem estimat ens acomiadàvem d'ell serenament, esperançats. Donant gràcies per la seva presència entre nosaltres.
Sortint del funeral vaig anar a la meva festa d'aniversari. Molts dels presents a la festa ho havien estat també al comiat, us en parla la Mercè aquí.
Per a mi fou realment difícil fer el canvi de xip, i tampoc se si el volia fer. Vaig viure la meva festa molt contenta, veient molts amics estimats, alguns que no veia de feia massa temps. Si, vaig estar contenta però trista a l'hora. I al comiat estava trista, però tenia un punt de goig, quan algú amb tanta fe s'acomiada d'aquella manera, fent un cant a l'amistat com ho va fer ell, no pots deixar de pensar que ets molt afortunada d'estar allà, i de sentir que ell encara és present. Sentir que en mi viuen tants morts que encara habiten en mi. Goig i dol, tot junt, passant d'un a l'altre tan vertiginosament que el cor es queda astorat. Així és la vida.
divendres, 13 de novembre del 2009
Les quaranta coses (4)
Continuo amb la llista de quaranta coses per les quals estic agraïda:
31: Per ma mare i el meu pare. Dir alguna cosa més es quedaria curt, o sigui que ho deixo aquí.
32: Per què hi ha molta, moltíssima bona gent al món. Perquè els bons son molt més nombrosos que els dolents, encara que aquests facin més soroll.
33: perquè sempre, malgrat tot, hi ha espai per a l'esperança
34: per la salut
35: per la família que entre el Jordi i jo hem construït
36: per la inquietud artística, la meva petita i humil i la de tants grandiosos artistes que han fet del món un lloc més habitable
37: perquè les coses que realment importen no es paguen amb diners, i això vol dir que més o menys estan a l'abast de tothom. Només cal mullar-se per aconseguir-les.(Atenció: que no es paguin amb diners no vol dir que siguin gratis)
38: : amb els anys (ui) he après que "lo que jode curte", que la vida tossuda recomença, que els dies foscos donen pas a albades lluminoses, que el dolor ens ajuda a créixer. Que quan l'oruga pensa que és el final neix la papallona. I per aprendre tot això he hagut de plorar, i molt. I per això, estic agraïda a les llàgrimes que m'han fet com sóc.
39: He conegut molta gent molt interessant. Alguns encara hi són, altres ja han marxat, alguns els veig quotidianament, altres de vegada en quan arriben al meu port, deixen la seva emprempta i marxen fins a la propera. Dono gràcies, doncs, a la sort d'haver-me creuat en la vida amb gent tan interessant.
40:Per què estic on vull, amb qui vull i com vull estar. I suposo que això és la definició de felicitat més simple, però no per això menys real.
31: Per ma mare i el meu pare. Dir alguna cosa més es quedaria curt, o sigui que ho deixo aquí.
32: Per què hi ha molta, moltíssima bona gent al món. Perquè els bons son molt més nombrosos que els dolents, encara que aquests facin més soroll.
33: perquè sempre, malgrat tot, hi ha espai per a l'esperança
34: per la salut
35: per la família que entre el Jordi i jo hem construït
36: per la inquietud artística, la meva petita i humil i la de tants grandiosos artistes que han fet del món un lloc més habitable
37: perquè les coses que realment importen no es paguen amb diners, i això vol dir que més o menys estan a l'abast de tothom. Només cal mullar-se per aconseguir-les.(Atenció: que no es paguin amb diners no vol dir que siguin gratis)
38: : amb els anys (ui) he après que "lo que jode curte", que la vida tossuda recomença, que els dies foscos donen pas a albades lluminoses, que el dolor ens ajuda a créixer. Que quan l'oruga pensa que és el final neix la papallona. I per aprendre tot això he hagut de plorar, i molt. I per això, estic agraïda a les llàgrimes que m'han fet com sóc.
39: He conegut molta gent molt interessant. Alguns encara hi són, altres ja han marxat, alguns els veig quotidianament, altres de vegada en quan arriben al meu port, deixen la seva emprempta i marxen fins a la propera. Dono gràcies, doncs, a la sort d'haver-me creuat en la vida amb gent tan interessant.
40:Per què estic on vull, amb qui vull i com vull estar. I suposo que això és la definició de felicitat més simple, però no per això menys real.
dijous, 12 de novembre del 2009
Les quaranta coses (3)
Continuo amb la llista de quaranta coses gratuïtes per les quals estic agraïda a la vida:
21: pels grans mestres que he tingut
22:Pel feliç atzar d'haver nascut dona.
23: pels colors de la tardor
24: perquè he pregat en esglésies catòliques i protestants, en una sinagoga, en una mesquita i amb un noi budista, i tot m'ha apropat a Deu
25: Perquè encara hi ha racons de món on perdre's per retrobar-se i no són gaire lluny
26: pel gran gust de tocar en orquestra, rodejada d'harmonia, de timbres diferents al del meu oboè, de diversitat i unió, pel gran gust de dissoldre el meu so en el resultat final, per l'experiència única de quaranta persones respirant a l'hora en el levare.
27: Pels estius que he passat, i per la gent amb els que els he passat.
28: pels records d'infantesa (i per tota la gent que hi està lligada)
29: Pel sexe. Que és un dels millors regals de Deu. (aquesta, com no, va provocar una gran resposta. No vull frivolitzar, però fer una llista de les coses gratuïtes que m'agraden i no posar el sexe fóra poc sincer)
30: Pels sopars amb amics, xerrant de tot i de res fins a altes hores
21: pels grans mestres que he tingut
22:Pel feliç atzar d'haver nascut dona.
23: pels colors de la tardor
24: perquè he pregat en esglésies catòliques i protestants, en una sinagoga, en una mesquita i amb un noi budista, i tot m'ha apropat a Deu
25: Perquè encara hi ha racons de món on perdre's per retrobar-se i no són gaire lluny
26: pel gran gust de tocar en orquestra, rodejada d'harmonia, de timbres diferents al del meu oboè, de diversitat i unió, pel gran gust de dissoldre el meu so en el resultat final, per l'experiència única de quaranta persones respirant a l'hora en el levare.
27: Pels estius que he passat, i per la gent amb els que els he passat.
28: pels records d'infantesa (i per tota la gent que hi està lligada)
29: Pel sexe. Que és un dels millors regals de Deu. (aquesta, com no, va provocar una gran resposta. No vull frivolitzar, però fer una llista de les coses gratuïtes que m'agraden i no posar el sexe fóra poc sincer)
30: Pels sopars amb amics, xerrant de tot i de res fins a altes hores
dimecres, 11 de novembre del 2009
Les quaranta coses (2)
Continuo amb la llista de quaranta coses gratuïtes per les quals estic agraïda a la vida:
11: La xocolata
12: El ronroneig del moix
13: Perquè tinc molt bona sort (que també me la treballo, eh?)
14: Per tot el que se'm mou per dintre quan canto (i no només quan canto, també quan toco, quan participo activament de la música)
15: Per la mandra de dissabte al matí (de tota manera ara els nens han començat a fer competicions en dissabte al matí :-(
16: Pel gust que em dóna que em gratin l'esquena. (siii, i altres coses també, però es tracta de que sigui una llista apta per a tots els públics)
17: Perquè malgrat no ser exactament el que havia triat, m'agrada molt la meva feina. (i ho escrivia en dilluns al matí, cosa que té molt mèrit)
18: Pel gust de la primera nit dormint amb manta
19: Per l'arena de la platja de sa Ràpita, i pel color de l'aigua
20: Per la rialla fresca dels meus fills
11: La xocolata
12: El ronroneig del moix
13: Perquè tinc molt bona sort (que també me la treballo, eh?)
14: Per tot el que se'm mou per dintre quan canto (i no només quan canto, també quan toco, quan participo activament de la música)
15: Per la mandra de dissabte al matí (de tota manera ara els nens han començat a fer competicions en dissabte al matí :-(
16: Pel gust que em dóna que em gratin l'esquena. (siii, i altres coses també, però es tracta de que sigui una llista apta per a tots els públics)
17: Perquè malgrat no ser exactament el que havia triat, m'agrada molt la meva feina. (i ho escrivia en dilluns al matí, cosa que té molt mèrit)
18: Pel gust de la primera nit dormint amb manta
19: Per l'arena de la platja de sa Ràpita, i pel color de l'aigua
20: Per la rialla fresca dels meus fills
dimarts, 10 de novembre del 2009
Les quaranta coses (1)
Quan faltaven quaranta dies per fer els quaranta anys, vaig decidir fer una llista de les coses gratuïtes que m'ha donat la vida. Les he anat publicant diàriament al facebook, i resulta que em vaig trobant gent que diu que les va seguint.
Ara que em manquen només dos dies per ser considerada una dona madura (ui) he pensat que potser les puc penjar aquí.
Moltes d'elles eren improvisades per la vivència del dia. Per exemple, un dia que em va començar un constipat que encara arrossego vaig donar gràcies a la salut, i el dia de Sant Francesc vaig donar gràcies al germà sol i la germana lluna.
Algunes estan molt desenvolupades i altres són només una frase. No les he mirat totes en conjunt encara, o sigui que és possible que siguin poc equilibrades. Us poso en cursiva els comentaris que faig a posteriori
1: Les amigues (i també els amics, però molt especialment aquestes amigues íntimes que m'han fet sentir tantes vegades que tinc el cor repartit)
2: El germà sol, la germana lluna
3: El silenci a primera hora del matí
4: El bullici dels adolescents (aquesta va provocar un debat entre companys de feina, com puc estar agraïda d'una cosa que ens atabala tant? no em referia tant al soroll coma la seva força, el seu apassionament, la vida que es vessa per tots els seus porus. I si, malgrat ser esgotadors, m'encanta treballar amb ells)
5:La música de Bach. (I de tants altres: Mozart, Chopin, Beethoven, Satie... Però aquell dia escoltava Bach, i em va sortir així)
6: L'olor de pa (des de que els reis em van dur una màquina de fer pa, em llevo amb l'aroma del pa acabat de fer. es comença el dia de manera diferent!)
7:La pluja (la suau, la violenta, la que avisa, la que no, la que em recorda la meva precarietat... Aquell dia va ploure a bots i barrals)
8:els aniversaris (aquell dia feia 11 anys que el Jordi i jo ens vam casar...)
9: Els rovellons (és possible que si el meu aniversari fos durant la primavera hagués dit "per les maduixes". Ho podem englobar, doncs, dins un apartat més ampli: per la fruita de temporada)
10:Els dies festius entre setmana. (encara que fos la hispanidad, per tal de fer festa fins i tot la faria el quatre de Juliol!)
Continuarà...
Ara que em manquen només dos dies per ser considerada una dona madura (ui) he pensat que potser les puc penjar aquí.
Moltes d'elles eren improvisades per la vivència del dia. Per exemple, un dia que em va començar un constipat que encara arrossego vaig donar gràcies a la salut, i el dia de Sant Francesc vaig donar gràcies al germà sol i la germana lluna.
Algunes estan molt desenvolupades i altres són només una frase. No les he mirat totes en conjunt encara, o sigui que és possible que siguin poc equilibrades. Us poso en cursiva els comentaris que faig a posteriori
1: Les amigues (i també els amics, però molt especialment aquestes amigues íntimes que m'han fet sentir tantes vegades que tinc el cor repartit)
2: El germà sol, la germana lluna
3: El silenci a primera hora del matí
4: El bullici dels adolescents (aquesta va provocar un debat entre companys de feina, com puc estar agraïda d'una cosa que ens atabala tant? no em referia tant al soroll coma la seva força, el seu apassionament, la vida que es vessa per tots els seus porus. I si, malgrat ser esgotadors, m'encanta treballar amb ells)
5:La música de Bach. (I de tants altres: Mozart, Chopin, Beethoven, Satie... Però aquell dia escoltava Bach, i em va sortir així)
6: L'olor de pa (des de que els reis em van dur una màquina de fer pa, em llevo amb l'aroma del pa acabat de fer. es comença el dia de manera diferent!)
7:La pluja (la suau, la violenta, la que avisa, la que no, la que em recorda la meva precarietat... Aquell dia va ploure a bots i barrals)
8:els aniversaris (aquell dia feia 11 anys que el Jordi i jo ens vam casar...)
9: Els rovellons (és possible que si el meu aniversari fos durant la primavera hagués dit "per les maduixes". Ho podem englobar, doncs, dins un apartat més ampli: per la fruita de temporada)
10:Els dies festius entre setmana. (encara que fos la hispanidad, per tal de fer festa fins i tot la faria el quatre de Juliol!)
Continuarà...
dilluns, 9 de novembre del 2009
dijous, 5 de novembre del 2009
divendres, 30 d’octubre del 2009
El Mateu té febre
Avui havia d'anar a Barcelona, però tot semblava confabular-se perquè no hi pogués anar: una vaga de transport públic, se'm trenca la bossa, em deixo un paper imprescindible a casa que fa que hagi de tornar a buscar-lo... I quan finalment aconseguia sortir de casa, em truquen de l'escola que he d'anar a buscar el Mateu perquè té febre.
Vaja, he pensat, això deu ser que no havia de marxar, i per això tot anava malament: si haguessin anat les coses com tocava, jo hauria rebut la trucada ja a Barcelona, i el meu fill hauria hagut d'esperar-me més d'una hora enfebrat a secretaria.
Ara el tinc estirat al sofà, amb els ulls lluents i les galtes enceses. Està fet una coca.
Li tinc una tovallola humida al front per baixar-li una mica l'escalfor. I ell em mira, amb aquesta pell de vellut que té i les pestanyes llargues i els ulls grossos, i els llavis tan molsosos, i em diu "mama t'estimo" i jo em derriteixo.
Jo recordo quan era petita, que m'agradava una mica estar malalta i que la meva mare em mimés. A vegades era simplement comprant-me un mortadelo i fent-me un suc de taronja natural, però aquelles estonetes enfebrada amb ma mare al costat les recordo molt tendres.
O sigui que he decidit assaborir els contratemps. No puc fer les mil coses que havia de fer, però tinc una estufeta humana al sofà que em necessita. Vaig a fer-li caricietes i a donar gràcies perquè les coses han anat tan malament que he estat aquí quan el meu fill petit em necessitava.
Vaja, he pensat, això deu ser que no havia de marxar, i per això tot anava malament: si haguessin anat les coses com tocava, jo hauria rebut la trucada ja a Barcelona, i el meu fill hauria hagut d'esperar-me més d'una hora enfebrat a secretaria.
Ara el tinc estirat al sofà, amb els ulls lluents i les galtes enceses. Està fet una coca.
Li tinc una tovallola humida al front per baixar-li una mica l'escalfor. I ell em mira, amb aquesta pell de vellut que té i les pestanyes llargues i els ulls grossos, i els llavis tan molsosos, i em diu "mama t'estimo" i jo em derriteixo.
Jo recordo quan era petita, que m'agradava una mica estar malalta i que la meva mare em mimés. A vegades era simplement comprant-me un mortadelo i fent-me un suc de taronja natural, però aquelles estonetes enfebrada amb ma mare al costat les recordo molt tendres.
O sigui que he decidit assaborir els contratemps. No puc fer les mil coses que havia de fer, però tinc una estufeta humana al sofà que em necessita. Vaig a fer-li caricietes i a donar gràcies perquè les coses han anat tan malament que he estat aquí quan el meu fill petit em necessitava.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)