A vegades voldríem poder carregar damunt les nostres espatlles la pena dels altres. Només una estoneta. Perquè l'altra persona pugui, per una estona, caminar sense el pes feixuc del seu dolor, i erguir-se i respirar a fons, i agafar forces per continuar després caminant amb el pes de la seva lluita.
Potser només caldria això: ser capaç, almenys durant uns moments, de respirar normalment, de mirar normalment, de funcionar sense tenir l'ànim enterbolit per les nuvolades fosques.
Com voldria poder fer-ho, poder treure la pena dels altres, encara que fos posar-me-la jo, com si fos una funda humida i freda, perquè els altres, almenys momentàniament, poguessin ventilar-se, sentir l'escalfor del sol, obtenir vitamines, i després, segur, quan jo em deslliurés de la seva pena i els la tornés, la trobarien diferent, airejada, potser jo hauria pogut treure'n una mica de pes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada