–I aleshores es va enamorar –diu un.
I l'altre li contesta, tot indignat:
–Com vols que s'enamori? si té… lo menos quaranta anys!!!
Vaig estar un moment dubtant entre la indignació i la rialla. Pobres, els adolescents que es pensen que saben el que és l'amor. Quina gràcia, que ens vegin, als quarentons i quarentones, tan fora de lloc.
Passat el primer impacte, vaig tenir ganes de girar-me i dir-li què saps tu de l'amor. Què saps tu d'enamorar-te de soca-rel.
No li vaig dir, però, perquè sé del cert que no m'hauria entès. Segur que es pensa que sí, que ells sí que són capaços d'enamorar-se, però que nosaltres, els carcamals de més de quaranta, ja no en sabem, d'emocionar-nos, d'apassionar-nos, de fer bestieses i perdre la son i la gana.
Jo també m'ho pensava, que els grans no s'estremien. Que no s'enamoraven. I que a certes edats, ja no es feia l'amor.
He trobat per la xarxa la feina d'una fotògrafa holandesa, la Marrie Bott, molt interessant. Va preguntar-se com és que no hi ha fotos de gent gran despullada, o en actitud eròtica. Sembla que sigui un tabú: és curiós com erotitzem les nenes, i tenim els carrers plens de lolitas que fan com por i tot, i en canvi ens és tan desconeguda la sexualitat a edats avançades. No hauria de ser a l'inrevés?
Total, que a l'any 2000 va començar el projecte Gelifenden –Timeless Love, en la qual parelles de gent gran normal i corrent es mostraven en la seva intimitat, reivindicant l'amor, l'erotisme, la sensualitat a qualsevol edat.
Ho he trobat preciós, i tinc ganes de compartir-ho amb vosaltres. Us deixo una imatge, que m'ha semblat tendra i intensa. Podeu visitar la pàgina web aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada