Pasqua

A veure, explicació pels no creients que segueixen aquest blog: Si hi hagués un dia mundial dels optimistes, aquest seria avui: El triomf de l'esperança, contra tot pronòstic. 

Molt sovint costa creure-s'ho. I més ara, en temps de crisi, no només econòmica, sinó també de valors. 

Massa vegades el desencís ens venç. 

Per això ens cal la pasqua. Per això és tan escaient que ens caigui en primavera, quan tot reneix. 

Si no creieu en Jesús, si passeu de totes aquestes històries, sapigueu almenys per què avui els cristians estem amb aquesta rialla a la cara, per què ens brillen els ulls:

Avui Crist ha ressuscitat. El perdedor, el friqui, el "perroflauta", aquell penjat que va acabar pitjor que malament, després de ser torturat i humiliat.
Sí, és veritat que han trobat el sepulcre buit les dones, ja se sap aquesta mania que té Jesús d'anar amb els menys importants de la societat. Però que sí, que és veritat. 
Crist ha ressuscitat, i per això els cristians estem tan contents. Perquè vivim les nostres creus, les nostres angoixes, el nostre dolor, amb una esperança de resurrecció.

(Ah! I a més, és el primer any que he de fer mona, i això em posa encara més contenta)