Al vespre. Ha estat un dia intensament esgotador. Em sento satisfeta de la feina feta. M'omplo una copa de vi, un priorat que està francament bé. Poso música: una llista de reproducció una mica eclèctica, on hi tinc Jazz, Silvio Rodríguez, Rachmaninoff, Nora Jones, Chopin, Baremboin tocant tangos, Carme Canela, Debussy, Bach i Bill Douglas, tots barrejats.
Faig una amanida, li poso una mica de tot i em queda francament temptadora, però de cap manera light, que era el que pretenia. Miro pel balcó. Una barca llunyana surt del port. Cap on deu anar, petita i humil, en aquesta hora difusa del capvespre, allunyant-se de la seguretat de la dàrsena, encarant la fosca del mar amb el llumet parpadejant?
Cap on va la meva vida, en aquesta hora incerta de la maduresa? Quina llum faig brillar? A quin mar tenebrós m'enfronto?
Faig un altre glop de vi. El gat ronroneja melós quan l'acaricio.
Estic realment cansada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada