Una trucada a una hora intempestiva em dóna una molt mala notícia, no per esperada menys dolorosa. Estant lluny de tot i de tothom es fa tot molt més difícil. Els meus amics pateixen, mar enllà, i jo estic massa lluny per poder abraçar-los.
Envio un mail al Marcos, que també està massa lluny i com jo, es sent impotent de no poder estar físicament amb els amics quan passen tràngols tan terribles com aquest.
Marga estimada, siguis on siguis, gràcies pel teu somriure. Per la teva presència. Pel que ens has deixat.
Una abraçada a la seva família. Tirareu endavant, segur. I sereu feliços, de part d’ella.
Mai l’oblidarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada