Hi havia una cançó, o un acudit, o una poesia, no ho recordo bé, que deia “hi va haver una guerra però no hi va anar ningú”.
Les guerres les provoquen gent que no hi va. Gent que en traurà profit, però no s’hi juga la pell, ni la dels seus fills. Aquest és el gran drama. Que la gent en realitat no vol les guerres, però els “de dalt” els fan creure que són necessàries, un “mal menor” , que els altres són una amenaça (per cert, on són les armes de destrucció massiva?)
Tot això ho dic perquè he vist aquest video, que ha penjat una amiga al facebook i m’ha semblat esperançador.
L’iniciativa d’aquest jueu contra la guerra ha tingut una gran resposta en la gent, tant jueva com iraniana. Quina cosa més maca que la gent del poble es declari el seu amor, per sobre de les consignes pro guerra. La premsa, sobretot la d’aquests països, la classe política, el que vol ser el pensament dominant, no pot ofegar la veu del poble, ara ja no, la xarxa ens dóna una oportunitat única.
Aprofitem-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada