Triar nom

Tinc com una mena de malaltia, que fa que no aconsegueixi recordar on he deixat les claus, i en canvi, de sobte, em vinguin records del que vaig fer fa just dinou anys. 

Estava embarassada, i el dia anterior m'havien fet una ecografia. Al capvespre, a la cuina diminuta del pis on vivíem, mirant en Miquel, i pensant que el veia massa petit per a ser germà gran, vam començar a parlar de noms. Havia fet molta calor, en Miquel estava intens, i jo estava un xic decebuda, perquè si bé deia i repetia que l'important és que neixin sans, la veritat és que em feia il·lusió tenir una nena.

Doncs haurem de triar nom de nois, vaig assumir, resignada. Joaquim, deia en Jordi. Pere, deia jo. No ens posàvem d'acord.

De sobte, ben bé com un llamp, em va venir un nom al cap. 

–Mateu!

En Jordi se'm va quedar mirant, en silenci. Va donar una altra cullerada al Miquel, que sense saber que estàvem triant una paraula que diria tantíssimes vegades, feia potinejades amb el menjar.

–Sí, m'agrada –va dir eixugant amb el pitet en Miquel. 

Era la primera vegada que estàvem d'acord amb el nom, que no coneixíem ninguna mala persona que es digués així, que no estava massa de moda, ni massa passat de moda, que sonava bé amb els cognoms, i que no semblava un nom de nen petit ni de senyor gran.... en definitiva, que ens agradava. Només ens faltava saber quin dia era el sant, perquè volíem que no estigués massa proper a l'aniversari.

Pense-m'ho més, vam dir, quan vam anar a dormir. 

I l'endemà, tal dia com avui, quan vaig anar a veure la padrina, que el seu pare se'n deia, hi vaig tornar a pensar.

–Mem, padrina, vos sabeu quan és Sant Mateu?

La padrina va aixecar la vista de la randa que estava fent, es va pujar les ulleres de pasta...

–Era ahir!

–Oh! –ho vaig tenir claríssim en aquell moment–. Idò s'infant nom Mateu. 

Si el dia de Sant Mateu havia tingut la revelació aquesta, segur que volia dir alguna cosa.

Ja ho veieu. No recordo, us deia, on he deixat les claus o el que vaig dinar ahir, però tinc molt clar el dia que vam triar quins sons anomenarien el meu fill. La paraula que sentirà a cau d'orella quan estigui estimant,  la que feia que aixequés el cap quan em sentia, potser de les darreres paraules que diré jo. 

Tal dia com avui, fa dinou anys.