dilluns, 4 de gener de 2021

Conjunció

Aquestes setmanes passades, els aficionats a l'astronomia estaven molt emocionats: estava a punt de donar-se la conjunció de dos planetes: Saturn i Júpiter s'acostaven a poc a poc, i s'havien de trobar el 21 de desembre, per després tornar a separar-se calmosament. Fins d'aquí a seixanta anys, en el 2080, no es tornaran a unir, us pot semblar molt de temps, però de fet és poc: la darrera vegada que havien entrat en conjunció fou  durant el segle XVII. 
M'ha emocionat, aquest comportament de les estrelles.
Nosaltres potser fem una mica igual, no trobeu?
A vegades coincidim amb persones d'aquesta manera: ens retrobem amb algú amb qui vam coincidir fa temps i que va ser important, per alguna raó. Al cap dels anys hem crescut, som més savis, i les nostres trobades són més intenses, també.
Després, però, cal respectar el cicle, cal deixar que els nostres camins segueixin el seu curs. Sigui per compromisos anteriors, sigui per fidelitat a projectes vitals, sabem que mantenir la conjunció seria trair les nostres òrbites. A vegades fa mal, però cal saber deixar anar, sense recança, respectar el camí. Sovint amb la confiança que, al cap d'un temps, ens tornarem a trobar.
Més savis, segur.

3 comentaris:

Mari Carme ha dit...

Quina reflexió més bonica, adient i encertada. La comparteixo totalment amb tu. Per sort ara tu i jo estem en conjunció! Abraçades!!!

Helena Bonals ha dit...

A mi m'agradaria tornar a estar en conjunció amb la meva millor amiga de petita, per no perdre-la més. Sóc molt sentimental.

Maria Escalas ha dit...

Mari Carme, encantada de que estem amb conjunció!
Helena, espero que sí, tingues confiança!