El globus

El meu avi em va explicar que fa més de cent anys, a principis del segle XX, hi va haver un accident terrible.
Hi havia un globus aerostàtic lligat. El van deslligar i uns quants l'agafaven de cordes, per mantenir-lo a terra. Però va poder més l'aire calent que el pes de la gent, i el globus es va començar a enlairar, enlairar... i els que tenien la corda agafada van veure, amb horror, com deixaven de tenir contacte amb el terra. Però si es deixaven anar, les persones que hi havia a la cistella i les altres que aguantaven la corda s'enlairarien més, i per tant, es mantenien agafats, veient com a poc a poc estaven massa enfora com per saltar. Hi va anar gent a socorre'ls, però els passava igual: El seu pes era insuficient i tanmateix, el globus pujava més i més posant-los a ells també en una situació compromesa. 
Us imagineu l'horror?
Va morir força gent.
Aquests dies hi penso, perquè sovint en la vida ens sentim així: sabem que hi ha una situació que hauríem de deixar anar, però ens sap greu, per la gent que queda, perquè la nostra fortalesa alleugereix l'esforç dels altres, però no podem més, necessitem descansar, saltar, potser fer-nos mal, però si no ho fem, correm el perill de fer-nos encara més mal quan finalment les nostres mans no puguin ja sostenir-nos i ens precipitem avall.

He estat fent una cerca, però per enlloc he trobat quan i on va passar aquest accident. Me l'havia explicat el meu padrí, fa molts i molts anys.