La promoció

Jo llegia les entrevistes dels escriptors i molts es queixaven de la feinada de la promoció i tal i pasqual, que si és molt pesat, que si dóna molta feina, que si no tens vida...
Idò jo dec ser d'un altre planeta, perquè aquests dies m'ho estic passant teta.
No sé, sembla que ens haguem de fer els interessants, queixar-nos de les coses, de la feina, (ehem... val, de la feina, de tenir-ne massa, és cert que em queixo molt)
També ens queixem dels nens perquè no ens deixen dormir. O ens queixem dels adolescents, primer perquè no surten de casa, després perquè no estan mai a casa.
Doncs sí, sembla que toca que em queixi de la feinada que em porta la promoció, però de debò que m'encanta. I quan veig tanta cua de gent que vol que signi el llibre, em poso molt contenta i només em preocupa de poder tenir una estona per a cadascú, de poder fer saber com d'emocionada i agraïda n'estic.

Entrevista per el Gremi de llibreters de Mallorca, a la llibreria Alia, 

que m'amadrina per a la setmana del llibre en català.

Bé, doncs això. Que aquest cap de setmana he anat de bòlid. Divendres passat va ser com un tetris, amb quatre entrevistes i una sessió de fotos, a més de la presentació a la llibreria Lluna (ah! i després un sopar genial amb amics) 

Amb Carlos Duran, d'Ultima Hora Radio

Dissabte va ser amb comparació, tranquil·let: Com que només teníem una presentació per la tarda, vaig fer una ruta literària de la novel·la, amb la Roser Sebastià i la Sònia Herrera, de l'editorial Ara. També vam aprofitar per anar en barca...

Mireu quina foto més xula va fer la Roser Sebastià

Vam visitar la platja a la que sempre vaig a l'estiu. Estava buida. Quatre gavines ens miraven de lluny, i vaig pensar que les gavines deuen pensar que nosaltres, els turistes, som aus migratòries.

M'ha encantat, sabeu? Ha estat genial. M'he sentit molt acollida i molt estimada. Començant pels quatre presentadors, mai us acabaré d'agrair com de bé ho vareu fer, Joan Perelló, Rosa Cursach a Palma, Joan Pomar i Jaume Pons a Campos. Vau ser de luxe. 

Amb Maria Barceló, Joan Perelló i Rosa Cursach, a la llibreria LLuna.

I entre el públic, tant a Palma com a Campos, l'emoció especial de veure coneguts de tants anys... i gent nova.
Entre la gent nova, voldria destacar dues persones, una a Palma:

La Teresa (eres Teresa? Ai, esper no equivocar-me!) Que resulta que és una seguidora de fa molts anys d'aquest blog, i que em va venir a saludar a Palma. 
Em va fer sentir molt estimada. Escric aquest blog de fa gairebé deu anys. Trobar gent que m'ha seguit de fa tant temps, que es preocupa pel que em passa, que sent que el que jo dic els ressona... no sabeu el regal que m'esteu fent, de veres, moltes moltes gràcies. 

Maria Antònia Sitjar obrint l'acte. Em teniu entre Jaume Pons i Joan Pomar.

A Campos la presentació va ser molt emocionant. Tota l'estona pensava en gent estimada que li hauria agradat ser-hi. 


I hi va haver una intervenció, en el torn de preguntes, molt especial: Toni Garau, l'actual rector de Ses Salines. Els que sou de Mallorca i ja heu llegit la novel·la sabreu per què és tan emocionant per a mi que una persona com ell tengui una intervenció tan calorosa i entusiasta com la que va tenir. Que a una persona com a ell li hagi agradat tant la novel·la és un regal immens.

Toni Garau intervenint, a la presentació de Campos

D'aquestes dues presentacions, i d'alguns missatges que he anat rebent de gent que  ja ha llegit el llibre, en trec una impressió molt viva que m'agradaria comentar-vos. 
Algunes persones em van dir que els recordava a "Morir quan cal", de Miquel Àngel Riera. Altres, m'han parlat de "Les veus del Pamano" (Jaume Cabré) i "Pa negre", (Emili Teixidor)
A mi, que em comparin amb aquests escriptorassos em fa, la veritat, una barreja d'orgull i de vergonya.
Però sí que és cert que són tres novel·les que m'han agradat moltíssim. I m'ha fet pensar que el que llegim va creant en nosaltres com un polsim, com si quedés fixat en el nostre "ADN" d'escriptors, i va sortint a poc a poc.

Potser amb la vida també passa igual: totes les nostres vivències ens deixen marca, algunes vegades més forta, d'altres menys. I el que fem és sempre fill del que hem viscut, tot i que a vegades no en som del tot conscients.
Potser és d'això, que va la novel·la.
Sigui com sigui, el que he viscut aquest cap de setmana és un regal immens que sempre duré al cor.

El proper dijous dia 25 farem la presentació a Badalona, a la llibreria Saltamartí, a les 19h30'. Si m'hi podeu acompanyar, estaré molt contenta de saludar-vos.