Tornava a casa massa tard, després d'una jornada extenuant. Pensava en la frase d'Steve Jobs: cada matí es preguntava "si avui fos el darrer dia de la meva vida, voldria fer el que faig?". Si durant massa dies seguits es responia que no, sabia que havia de canviar algunes coses.
M'he plantejat si estimo prou el que faig. Sé que ho faig bé, almenys el millor que sé, però... és el que vull fer?
He atès tantes urgències avui! En varis moments m'he sentit tan desbordada que he tingut fins i tot plorera. Hauria volgut contestar millor. Hauria hagut de callar, en el moment en el que he cridat. Com hauria volgut poder actuar amb més serenor, amb més saviesa, amb més amor.
Però després sabeu què ha passat? Que una persona que aprecio m'ha valorat molt bé. No m'ho ha dit directament, però m'ha arribat, via una bona amiga.
I m'he reconciliat amb el meu cansament.
Sol passar, que les coses arriben quan necessites que arribin. Sol passar que algú diu una cosa bonica i t'alegra un dia aspre (per què no diem, doncs, més coses agradables? Per què no m'ho ha dit a mi directament? Tant se val!)
O sigui que demà hi tornaré. Sé que m'espera un dia dur. He de desencallar assumptes difícils. Ho faré el millor que pugui, i segur que m'equivoco, i segur que faig coses bé.
Si demà fos el darrer dia de la meva vida, voldria poder dir que he actuat amb saviesa, serenor i amor.
4 comentaris:
Actuar de "bon rotllo" no falla mai.
I si falla no fa mal.
Molt maco això, una cosa es voler canviar i l’altra es poder canviar, com si fos tan fàcil. Si mira, ara deixaré la feina i en podré triar la que vulgui si em sembla, com si vull canviar-la cada tres dies.
Xavier, m'encanta la teva frase. La incorporaré al meu repertori!
pons007. Potser no es tracta de canviar de feina, ("no está el horno para bollos") però potser sí de canviar la nostra actitud vers ella.
No sé, eh? Si sóc una mica "flower-power", perdoneu-me. Però molt sovint esperem que canviï el de fora... quan només tenim poder per canviar nosaltres.
Si nosaltres canviem, canviarà l'entorn. Prova un dia de caminar contenta pel carrer i de saludar a un desconegut, ja veuràs com tot va com una seda! I tu, Maria, fas les coses molt bé!!!
Publica un comentari a l'entrada