divendres, 6 de febrer del 2015

Escriure



Escriure ha estat per a mi com quan descobreixes que aquell vell amic que t'acompanya de fa tant temps s'està tornant imprescindible, i que l'estimes tant que no pots fer altra cosa que acceptar-ho i relligar-lo a la teva vida.
Sempre he escrit. Ha estat una manera de mantenir una higiene mental. D'entendre'm i entendre els altres. D'observar el món, de manipular-lo, fent altres mons possibles en el meu cap. Però d'un temps ençà, el que havia estat una afició s'està tornant en cada vegada més important per a mi.
I quan he trobat lletra-ferits com jo, ha estat com una revelació. Poder estar parlant hores i hores de literatura amb gent que comparteix aquesta passió, que algú t'entengui quan expliquis la teva obsessió per trobar la paraula, el to, la veu gramatical... que no siguis una boja si arribes a les tantes a casa i escrius fins que surt el sol perquè no pots esperar a l'endemà... ha estat alliberador. 
Tinc amistats amb qui m'uneix un amor gairebé sexual cap a la literatura (sí, sexual: un amor que et posseeix, et capgira, et treu la son) Potser aquestes amistats no les entenen qui no està tocat d'aquest virus estrany. Ens veiem poc, però quan coincidim podem parlar hores i hores, i ens sentim units íntimament, com no podem explicar a qui no s'emocioni, com nosaltres, amb l'escriptura i la lectura.
I aquest amor, que va començar enfocat a la literatura, ha anat fent-se gran, esquitxant altres àmbits. Ara podem dir que ens estimem, nosaltres. Que el que abans era un afecte, amb el pas dels anys, amb les vivències compartides, (moltes joioses, alguna de ben aspra!) hem anat enfortint unes relacions plenes de moments viscuts, moments escrits i moments llegits.
M'alegra molt que gent que ha compartit amb mi aquesta passió estigui ja publicant, i amb tant èxit. 
El Jaume Pons ha guanyat el premi Ciutat de Manacor 2014 amb la seva novel·la "Mentre el llop encara aleni", que ha estat a la llista de novel·les més venudes a Mallorca (al 7è, 3er i primer lloc!). La Cristina Garcia m'ha emocionat de soca-rel amb el seu esplèndid "Silenci a Taula", (Viena Edicions), que ha tingut dos premis, el 23è premi Literari Ciutat de Badalona de Narrativa i el 27è premi Literari Països Catalans- Solstici d'estiu.
La Sílvia Jané ha publicat "Les esquerdes del Silenci" (Círculo rojo editorial), el presenta a la llibreria La impossible el proper dijous dia 26 de febrer a les 7 de la tarda.
I d'altres que hi ha en camí… (entre ells, la meva "Abans que el teu record torni cendra", espero!)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Cadascú té la seva afició. Com a mínim aquesta no es gaire cara de mantenir ni perjudica gaire a l’organisme.
PD: Soc Pons però no soc en Jaume :P

xavier pujol ha dit...

Escriure. Com una necessitat per fer baixar la febre.

Maria Escalas Bernat ha dit...

Pons007, la primera vegada que vas comentar aquí vaig preguntar a en Jaume si eres tu!!!
Xavier, veig que ets dels meus...