Fa uns dies vaig veure per internet una conferència d'aquelles del TED força interessant, que explicava per què té tanta força la pornografia. Podeu mirar-la clicant aquí. Està en anglès, però és força entenedora.
Bé, doncs en cap moment va parlar de les dones com a consumidores de pornografia. Sempre parlava dels nois, dels homes, però mai de les dones, que eren objecte pornogràfic, mai subjecte consumidor de pornografia.
Avui he vist el face un enllaç a una notícia, segons la qual els homes que miren els pits de les dones viuen més.
I mireu, em pregunto quina part de l'anatomia masculina he de mirar jo per viure més.
No sé si és que tinc la pell molt fina, però és que m'empipa que no ens contemplin com a éssers amb desitjos, sinó només com a éssers desitjables.
Ei, que ja m'està bé que em desitgin, faltaria més… però vull que quedi molt clar que també desitjo.
Les dones desitgem. Ens agrada mirar els homes, també. Ens agraden uns cossos, o uns altres. Ens exciten algunes olors, algunes veus, alguns físics...
Potser no som tan automàtiques com els homes, ni tan aparatoses: podem estar incendiant-nos interiorment i parlar amb l'objecte del nostre desig sense que hi hagi cap senyal visible de la nostra torbació, és cert. Potser per això encara ara, quan es parla de desig, es sol parlar en clau masculina.
Com és possible que estiguem encara en un món tan masclista que es silenciï d'aquesta manera el desig femení i en canvi es potenciï tant el masculí?
Una anècdota d'aquest curs. Un noi de quinze anys, en una classe d'educació sexual, va dir tranquil·lament que ell no es masturbava. Això va provocar una reacció entre els seus companys, que anava des de la incredulitat, passant pels que directament se li en fotien, a la provocació. A mi em va agradar molt la serenor amb la què va rebre les contestes: Els seus companys li deien, alguns d'una manera incòmodament calorosa, que és impossible, que tothom ho fa, que com pots, etc. Em va sorprendre com alguns nois, malgrat estaven en presència d'una professora i d'altres noies, feien bandera de la masturbació. Tots ens masturbem, va dir un d'ells, d'una manera categòrica, gairebé fent-ne bandera.
Tornant a casa, però, em preguntava què hauria passat si hagués estat una noia que hagués dit, tranquil·lament, que ella sí que es masturba. La reacció hauria estat totalment diferent. I si hagués utilitzat els mateixos arguments (tothom ho fa, és natural, el cos ho necessita, etc.) l'haurien insultat sistemàticament, de puta en amunt. I m'atreveixo a dir que les més cruels amb elles haurien estat les altres noies.
I clar, em preguntava, com educadora d'adolescents, com gestionar això. Com fer que respectin el noi que no es masturba i la noia que sí que ho fa, com deixar que entenguin que hi ha diferents ritmes i intensitats del desig, sense donar per entès que els homes desitgen i les dones s'ho miren des de fora.
3 comentaris:
Jo també vaig veure el vídeo que comentes, però no em va sobtar que no es referís a la dona com a consumidora de porno. Potser perquè sóc home. Potser també perquè no tinc ni idea de quin són els hàbits de les dones en aquest terreny. He vist que hi ha algun estudi sobre les diferències per gènere de consum de porno entre els adolescents (http://www.hawaii.edu/hivandaids/Gender_Differences_in_Pornography_Consumption_among_Young_Heterosexual_Danish_Adults.pdf) i el que m'ha sobtat és que, malgrat que els nois són més consumidors i més assidus que les noies, les diferències no són tan grans com jo hauria esperat.
De totes maneres no sé si hi veig una relació tan directa amb el masclisme com tu l'hi veus. D'entrada perquè efectivament, pel que dius, admets una diferència en la manera de sentir el desig de les dones respecte dels homes. L'anècdota que expliques també em sembla siginificativa: qui va parlar va ser un noi i no una noia. Em sembla una mica exagerada la suposició que fas de la reacció dels alumnes si hagués estat una noia qui hagués acceptat públicament que es masturba, però de nou no tinc l'experiència que tu tens amb adolescents.
Finalment potser només es tracte que el conferenciant és també un home i parla segons la seva experiència i potser també li hauria sobtat l'estudi que he mencionat. Al cap i a la fi, crec que l'objectiu del conferenciant és atacar el porno en tant que tracta la dona com a objecte sexual de l'home. La qual cosa no és criticable per masclisme, precisament. Segurament si la conferència l'hagués fet una dona potser tindria un altre caire. O potser no.
En definitiva, potser només es tracta d'acceptar que l'home i la dona sóm diferents i que la igualtat del gènere és absurd com és absurd pretendre que tots els homes som iguals.
Ara, t'accepto que el món és encara molt masclista.
Es clar que les noies també desitgen, però jo crec que son més discretes per això mateix que dius, per la por del què pensaran les altres noies.
El video en concret tracta aquest tema des de el minut 12:19.
Publica un comentari a l'entrada