Però és que mireu què em passa, que al capdavall se m'ha inflamat una vàlvula protestona i rojilla i no ho puc evitar.
Què he explicat als alumnes que em pregunten si demà faré vaga?
Primer, que és un dret, no un deure. Per tant, tothom és lliure de fer-ne o no fer-ne. Però que tinguin en compte que els drets que no s'agafen s'acaben perdent, i es comencen a sentir veus que parlen sobre una nova regulació del dret a vaga. O sigui, que potser aquesta és la darrera vaga que podem fer.
Després els he explicat en què consisteix, a grans trets, la reforma laboral, la possibilitat de que ens acomiadin estant malalts, com han reduït les indemnitzacions, o com el patró pot posar objectius inabastables per tal de poder acomiadar.
També els he dit que jo estic bé a la meva feina, que aquesta vaga és contra la reforma laboral, no contra les nostres empreses.
Els he explicat que em reduiran el sou per haver exercit aquest dret. I que si s'atura aquesta reforma, altres companys que no han exercit aquest dret es beneficiaran del meu sacrifici. Sóc conscient d'això.
Els he dit també que s'hi juguen molt més ells que jo. Que faig aquesta vaga, no tant per les meves condicions laborals, sinó per no sentir-me incòmoda quan els meus fills em preguntin què feia mentre treien als treballadors els drets que tant van costar d'aconseguir. Faig aquesta vaga perquè si algun dia acomiaden al meu fill de la feina per haver patit una grip, jo li pugui dir vaig fer tot el que vaig poder per evitar-ho.
També els he dit que fer vaga i anar al cine o a comprar no és fer vaga: és saltar-se l'escola i no deixar a altres fer vaga. Que si els seus pares els fan anar a escola, almenys poden fer vaga de consum: no anar a prendre res, no comprar, no trucar, el que sigui.
I finalment, els he dit que el gra de sorra pensa que farà el que pugui, i pensant això forma un desert. Els he dit que la gent que els diu que la vaga no serveix per res és la gent a la qual interessa que no facin vaga.
Les vages serveixen, i tant!
Hi ha moltes excuses per no fer-ne: des de dir que no és unitària (?) a que no va bé perdre els diners d'un dia de sou (i permetre perdre molts drets… a la llarga no surt a compte!) a dir que anirem a treballar, però vestits de dol en senyal de protesta...
Ejem... a veure. Anar vestits de dol ho podem fer sempre.
El que toca demà és fer vaga, i deixar-nos d'excuses, que ens l'estan colant doblada i sense vaselina, i ens estan fent pagar als treballadors l'avarícia d'uns quants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada