El funeral del mossèn ha estat molt emocionant. El cardenal ha fet una homilia maca, i algunes persones vinculades a la parròquia hem dit unes paraules.
Però hi ha hagut moltes coses que no hem dit. El seu nebot, per exemple, després deia que el mossèn s'havia mort el dia de la sentència de l'estatut, perquè segurament hauria pensat que fins aquí podríem arribar.
He rigut, perquè és una de les sortides típiques del mossèn.
De les moltes coses d'ell que no s'han dit, n'hi una de molt important: és que la primera assemblea de Catalunya a Mataró, fou a la nostra parròquia. Que la gent de Comissions Obreres i la del PSUC feien les reunions a l'aixopluc del mossèn. Que el mossèn havia hagut d'anar a Madrid a defensar en judici a gent que s'havia reunit a la parròquia.
I m'ha sabut greu que ningú hagi parlat de la seva lluita per les llibertats.
Sembla que la memòria històrica sigui només desenterrar morts, però jo crec que va molt més enllà. I de cor dic, que algú (a ser possible algú que no sigui gaire de missa) hauria de parlar algun dia de la feina immensa que va fer l'església, amb gent com el mossèn, per ajudar a recuperar les llibertats a aquest país.
1 comentari:
És molt curiós com la imatge que a certs sectors els interessa donar actualment de l'Església Catòlica és la de que està formada principalment per una colla de cavernícoles i reaccionaris, quan tots sabem que això només és una part de l'ampli ventall de gent que se sent vinculada a la institució, però ni molt menys no és ni ha estat històricament l'únic perfil dintre de l'ampli ventall dels seus components.
Potser només ens queda esperar que la història acabi fent justícia i diluint imatges tan deformades i tan estereotipades.
Publica un comentari a l'entrada