La primera vegada que sent la veu de la mare. Així es queda aquest nen quan activen l'implant que li permetrà sentir-hi. Fixeu-vos com passa de tenir els ulls adormits, la mirada absent, a somriure i contestar-la.Una veu en off fa el comentari que a aquest nen li han fet un regal de Nadal fora de temps. A mi em sembla que accedir al món sonor, a la veu, a la música, és el millor regal que mai ningú t'ha pogut fer.
M'encanta la cara de sorpresa, la incredulitat. M'encanta com li cau la pipa.
M'encanta el seu somriure.
Quin goig.
2 comentaris:
I l'emoció de la mare s'encomana :-))
És emocionant, realment...
Aquest curs vinent (si m'agafen) faré un màster sobre la Comunitat Sorda i la llengua de signes... La veritat es que és una dificultat que sempre m'ha cridat l'atenció, ja que a mi, coneixent el so, la música, les veus, els tons, em costaria horrors prescindir-ne...
Publica un comentari a l'entrada