dimarts, 23 de juny del 2009

Una de capellans

Va passar fa poc a una parròquia: La filla d'una bona amiga d'infància feia la primera comunió. Els pares d'aquell grup de catequesi eren gent molt maca, i van treballar molt per fer una cerimònia molt viscuda. S'hi van implicar, i els nens i tots els que hi vam assistir vam poder sentir com era una cerimònia molt plena de sentit.
Els infants sabien què anaven a fer i no en vaig veure cap pendent del seu vestit o del seu rellotge nou. Un grup d'amics (entre ells jo) tocàvem, vaig pensar que voldria que la primera comunió dels meus fills s'assemblés a aquella, senzilla però plena de símbols i viscuda molt intensament.
Al cap d'unes setmanes hi va haver la reunió de fi de curs de la catequesi.
El rector va dir que no podia ser que hi hagués comunions de primera i de segona, i que per tant, l'any que ve no admetria que ningú dugués amics músics per lluir la cerimònia, ni expliqués contes, ni res d'aquelles modernors. Que ell tenia un esquema i que totes les cerimònies havien de ser iguals.
Quedeu-vos amb el detallet que no va dir "no pot ser que els pares no s'impliquin", sinó que no pot ser que els pares s'impliquin massa, per dues raons:
a. perquè fan la cerimònia a mida dels seus fills, entenedora.
b. Perquè els pares que no s'impliquen després comparen les cerimònies i es senten malament.
O sigui, enlloc de dir "que tothom s'impliqui", el missatge és "no us impliqueu, que queda massa maco i els altres es senten incòmodes"
Va, preguntes:
- Qui es sent incòmode? Em sembla que l'únic incòmode va ser el rectoret que en una de les comunions no va tenir el protagonisme que el seu ego demanava.
- Perquè no es pot fer una missa a mida dels infants? (ei, que no es va fer cap heretgia, eh? simplement els pares (tots!)van sortir a cantar Camins, una cançó de Sopa de Cabra al final, i els nens van fer unes pregàries molt sinceres, i es va explicar un conte) Perquè les misses han de ser al gust del rector, i no al gust dels fidels?
- Perquè el rector pensa que l'errada és implicar-se massa, enlloc d'implicar-se massa poc? Perquè no va dir que no pot ser que l'any que ve les comunions siguin grises i amb gent xerrant mentre fa la homilia, perquè si totes les misses han de ser iguals, no va demanar que tots els pares s'impliquessin?. Posats a fer totes les misses iguals, més val que totes siguin intenses, no?
Hi ha més preguntes. Però el rector no les pensa contestar. El que diu ell va a missa, mai tan ben dit. I a qui no li agradi, que no en mengi.
Segurament aquest bon home, amb veu engolada, dirà algun dia que el problema de que es buidin les esglésies és d'aquesta societat tan consumista i materialista. El problema, ja es sap, sempre és en els altres.

1 comentari:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Avui Maria podríem dir allò de "con la Iglesia hemos topado amigo Snacho", tot i que aquí sembla que és amb el senyor rector amb qui s'ha topat, però desenvolupar això (diferències entre l'Església i el senyor rector) ens portaria cap a viaranys més complexos que els "Camins" que canten els de Sopa de Cabra.

Només em queda una ingògnita. El senyor rector no estava al corrent de la mena de la celebració que havíeu preparat?