M'agrada l'olor de la pólvora. I la cara extasiada dels nens amb les bengales. I l'expectació nerviosa dels menuts quan el foc va consumint la metxa i no saben què en sortirà, si esclatarà o sortirà una font de colors, o una palmera elegant enfilant-se al cel. I les coques, i el cava, i sopar a una terrassa, i la conversa afable, i rescatar els pinyons que han quedat oblidats a la safata, i els acudits, i ballar.
I el silenci del dia de Sant Joan pel matí.
I les restes de petards pel terra, "como sábanas blancas después del amor", que diria Silvio.
I anar a comprar el diari i veure la cara de son de la noia que despatxa i pensar que ella també s'ho va passar molt bé ahir.
M'agrada aquest dolç cansament que tenim tots el dia de Sant Joan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada