dissabte, 28 d’abril del 2007

Rostropovich



Si m'és concedit de viure una altra vida per acabar d'arreglar les coses que en aquesta hagi deixat pendents, espero tenir la oportunitat de tocar el violoncel. Em sembla un dels instruments millors. M'encanta la seva expressivitat, la calidesa del seu so, i com pot, a més de tenir un paper de base de la orquestra, fer unes melodies tan corprenedores.
M'agrada, el violoncel.
Ha mort Rostropovich. Musicalment i com a persona, em semblava un referent.
Potser us sorprèn que faci la distinció entre bon músic i bona persona.
Ho entendreu quan us expliqui una cosa: Fa uns anys vaig saber que M.D, una pianista coneguda internacionalment autora d'un llibre genial sobre el piano que a mi m'havia agradat molt feia un curs de música molt a prop. Em vaig apuntar entusiasmada, i em va caure l'ànima als peus quan vaig assistir a les classes. Aquella dona que en el llibre traspuava sensibilitat, delicadesa, metafísica... era una maleducada que va fer plorar a més d'un alumne amb exabruptes fora de lloc, insults (a mi em va dir que els nens de l'àfrica negra tocaven millor que jo, que era de l'àfrica blanca) i menyspreus increïbles (a un alumne li va comentar com es sentia de decebuda per lo malament que tocava amb lo que s'havia esforçat). Amb la il·lusió que em feia sentir-la parlar de l'home i el piano. Deplorable.
Tinc la impressió, però, que amb Rostropovich no m'hauria passat això. Crec que era una persona íntegra, sencera, per actituds davant la vida, perquè es va mullar políticament, per la mirada que tenia, no se.
Aquests dies en parlaran molt els diaris, i tothom dirà que era bona gent. Estic convençuda que ho era.
Us deixo un enllaç d'un enregistrament antic. Bach i Rostropovich, què millor!

(en quant a la identitat de la pianista maleducada... Ja he posat pistes pels pianistes de la meva generació que, com jo, es van sentir tocats pel seu llibre)

12 comentaris:

Uni~Q ha dit...

...muito boa leitura no teu blog, parabéns...gosto muito de ler em Espanhol...

Saudações de Portugal...

Anònim ha dit...

Hola Maria,

t´entenc perfectament. Jo tbé he anat veient que els millors professionals (o almenys reconeguts així)normalment no destaquen per ser bones persones.
Potser la poca comprensió i els improperis fan treballar més i millor? No ho sé, però sembla almenys que aquests enmascaren les bones persones i magnífics professionals que treballen més anònimament.

Marcos Mateu ha dit...

Sa gent que actua aixi regularment es perque han arribat alla hon son de molt mala manera i amb molt de traumes acumulats.
Els hi es mes bo de fer projectar sobre els altres una estupidesa de la cual no mes ells en son "beneficiaris"

Marcos Mateu ha dit...

Maria, fas un posts que, cuan els comento me quedo mes a gust...
Gracies!

Maria Escalas Bernat ha dit...

ojoporojo...(vaja un nick) Jo crec que els millors de debò no els cal ser així. Vull dir que si us dic el nom d'aquella pianista els que no esteu molt ficats al món segur que no la coneixeu. Potser per això anava amb tanta mala baba, saps? els gossos petits són els que més borden... Als grans no els cal bordar.
Marcos: m'encanta que et quedis a gust... No te n'estiguis!

Anònim ha dit...

Gràcies per aquest fragment de Bach/Rostropovitx. Això dels bons músics i les bones persones m'ho vaig plantejar l'altre dia que vaig anar a veure l'exposició sobre la música i el Tercer Reich. He de dir que em va fer mal veure que el meu estimat Richard Strauss els va fer l'himne olímpic a Berlin. Però la seva música no deixa de ser genial per això...
Serà que anem per la vida amb una sabata i una espardenya...

Cris Ruano ha dit...

Maria, el meu pare va començar a tocar l'acordió farà uns 3 anys (ara en té 50), així que tu tens prou temps per a posar-te amb el chelo!

Marcos Mateu ha dit...

M'agrada molt lo de la sabata i la espardenya!!

Manel Filella ha dit...

Amb tots els meus amics/gues, jovenets/es amb qui parlo al MSN, o als fotologs...no hi ha dia que els subratlli que espero d'ells, tot i estimant tots els seus amors... que siguin bones persones, de bon cor, que pensin en els altres. És que crec que es pot ser bona persona i se bon prefessional. Siguem bones persones...jejeje

Maria Escalas Bernat ha dit...

Mercè: Jo porto els meus alumnes a veure aquesta exposició la propera setmana. Faig un crèdit amb ells de música i política i hem parlat de l'exposició de l'art degenerat i tot això.
Cris: He estat molts anys vivint amb una violinista: se com sonen aquests instruments quan els comences a tocar, i la quantitat d'hores que es necessita per donar goig a qui l'escolta.
No se, potser quan em jubili i els nens siguin grans ... No se.
Manel: Estic convençuda que es pot ser bona persona i bon professional, és més, penso que els millors són bones persones.
(Com per exemple tu, Marcos..)

Marcos Mateu ha dit...

Maria, estas convidada a una paella.

Maria Escalas Bernat ha dit...

Marcos: Et prenc la paraula!
(Però que no sigui a ca's busso!!!)
;-)