La maldad es encantadora y hermosa, te hace dudar de ti mismo, sólo te exige un pequeño compromiso hasta que te va reduciendo, y funciona mejor cuando nadie cree en ella Ho vaig sentir ahir en una sèrie que em baixo d'inernet.
Maria, Boníssim. Té raó que quan millor funciona és quan ningú creu que existeixi... Penso en el "bonisme" i altres actituds naïf a les quals, si t'hi fixes bé, molts cristians en som aficionats. I això que tenim el dimoni!
Si que és veritat que moltes vegades definim el mal com "absència de bé". Ens costa creure en la maldat. Però d'aquesta cita el que em va frapar és que retrata aquesta manera que té la maldat de ser encantadora:et va enganxant, i sense que te n'adonis vas deixant de ser tu, tornant petit. I quan te n'adones ja és massa tard.
3 comentaris:
Maria,
Boníssim. Té raó que quan millor funciona és quan ningú creu que existeixi... Penso en el "bonisme" i altres actituds naïf a les quals, si t'hi fixes bé, molts cristians en som aficionats. I això que tenim el dimoni!
Si que és veritat que moltes vegades definim el mal com "absència de bé". Ens costa creure en la maldat.
Però d'aquesta cita el que em va frapar és que retrata aquesta manera que té la maldat de ser encantadora:et va enganxant, i sense que te n'adonis vas deixant de ser tu, tornant petit. I quan te n'adones ja és massa tard.
"Allò vil és bell, allò bell és vil", diu Macbeth
Publica un comentari a l'entrada