dilluns, 22 de gener del 2024

Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga.



He guanyat, per unanimitat del jurat, el premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la en català. 

Em costa d'explicar-vos com de feliç sóc. Encara estic paint-ho tot, i de mentre, us deixo el text que tenia previst llegir en el lliurament. 

Quan vaig arribar al teatre, em van dir que tenia només un minut, i vaig haver de condensar-ho molt. Us deixo el vídeo, a continuació del text. 


A finals de la dècada dels quaranta i principis dels cinquanta del segle passat, hi havia una padrineta, a Campos, que pentinava la néta per anar a escola. Li feia trunyelles ben estretes, la mirava pel mirall una mica corcat, i li deia, ben orgullosa: 

-Tu has d'aprendre molta de lletra. 

Aquella dona, una humil pagesa analfabeta, va viure sempre amb aquella pena: no havia pogut aprendre a llegir ni a escriure. Però la seva neta sí que ho faria. De part seva. 


Hi he pensat molt, en aquella padrina, i en la nina, que per ventura no sabia lo important que era per a la seva padrina que la seva neta sabés escriure. Aquella aquella nina és mumare. 


Molts anys abans, na Matilde Escalas, la protagonista de la meva quarta novel·la, va tenir una educació exquisida, va ser una dona cosmopolita, cultíssima, que visqué l'efervescència del modernisme i dels anys d'or de Montmatre. Va influir en grans artistes, va aconsellar a músics com Granados i Albéniz, va ser musa de Rusiñol, surt a quadres avui exposats a museus d'arreu del món. Després, però, va desaparèixer de la vida pública, es va retirar a Mallorca i va acabar els seus dies com a professoria de piano.

Què tenen a veure aquestes dues dones? Na Magdalena Gomila, la meva repedrina analfabeta i Matilde Escalas, protagonista de la novel·la guanyadora del premi ciutat de Palma, són dues dones que no van poder desenvolupar tot el seu potencial. 

I de part seva, les dones de la nostra generació hem de dir, molt. Hem de parlar, no hem de callar. De part de les dones silenciades.

Vull agrair a l'ajuntament de Palma que hagi convocat aquest premi Ciutat de Palma Llorenç de Villalonga en català, en l'única llengua que parlava la meva repadrina, que és la llengua d'aquí, el català. Vull agrair al jurat que hagi triat, entre totes, aquesta història, i vull agrair-vos que el premi l'hagi rebut per unanimitat.

Vull agrair a l'Institut d'Estudis Baleàrics el seu recolzament.

Vull agrair a na Tereta i en Roman la seva generositat. Ells, que són nebots-nets de Matilde, foren els primers que em van parlar d'ella, i molt generosament em van donar carta blanca per a escriure. 

Vull fer allò de saludar als meus pares, que no han pogut venir i ho estan mirant per streaming. Papà, Mamà, gràcies per haver-me donat aquestes arrels tan fondes que m'han fet créixer aquestes ales immenses amb les que ara recull aquest premi. 

Vull agrair a en Jordi, presència constant i amorosa, que m'ha recolzat i ha fet que aquest premi sigui realitat. 


Moltes gràcies. 


3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Enhorabona.
He llegit, també, la notícia a l'Ara.
Espero i desitjo que aquest merescut premi tan important i significatiu et serveixi de porta d'entrada al reconeixement, encara més important, de la teva vàlua com a escriptora.

Helena Bonals ha dit...

Se t'ha fet justícia!!! Vas quedar finalista al Sant Joan perquè no eres coneguda, jo he fet de jurat en un premi de poesia i he vist el que fan els del jurat, que sempre acaben mirant el nom dels que s'han presentat amb pseudònim, i si és conegut millor.

Maria Escalas ha dit...

Moltes gràcies per les vostres felicitacions!
Estic contentíssima.