On són els cantants d'esquerres, els artistes "progres", els intel·lectuals espanyols? Com és que lluites a l'altre cap de món provoquen rius de solidaritat, i misèries a casa provoquen la indiferència i el silenci?
No ho entenc, de debò.
A veure, jo entenc que els progres espanyols (n'hi ha, encara?) no vulguin que els catalans marxin. Ho entenc, perfectament. No estic demanant que siguin independentistes.
Estic demanant que siguin demòcrates.
Com poden callar davant la brutal pèrdua de llibertats que estem patint a Catalunya?
Ni que sigui per egoisme, per a que ningú calli quan vagin a per ells, haurien d'alçar la seva veu quan es pega a avis asseguts amb les mans en l'aire que només volen votar. Quan s'ocupa un país policialment. Quan s'enderroca per la força un govern legítim, s'imposen unes eleccions amb candidats a la presó o exiliats, no s'accepta que aquests han tornat a guanyar, i s'impedeix que es formi el govern que legítimament demanen els catalans.
Ni que sigui per egoisme, per a que ningú calli quan vagin a per ells, haurien d'alçar la seva veu quan es pega a avis asseguts amb les mans en l'aire que només volen votar. Quan s'ocupa un país policialment. Quan s'enderroca per la força un govern legítim, s'imposen unes eleccions amb candidats a la presó o exiliats, no s'accepta que aquests han tornat a guanyar, i s'impedeix que es formi el govern que legítimament demanen els catalans.
Com poden callar davant persones a la presó, sense judici, que han defensat sempre les seves opcions des del pacifisme? (i no cal que ho comparem amb l'Undargarin, el Millet o tants d'altres)
Com poden callar quan se'ns ofega amb el 155, es volen carregar un sistema educatiu exemplar, i s'amenaça amb tancar la televisió pública que ha estat considerada com la més imparcial que es pot veure, ara mateix, a Espanya?
I bé, estic parlant dels intel·lectuals espanyols. També podria parlar dels catalans no independentistes i bona gent. Sé que hi sou, sé que sou molts, sé que alguns em llegiu i m'aprecieu. Com podeu callar? Per què no alceu la veu per dir que el preu dels somnis no ha de passar per aniquilar i empresonar i prohibir qui no pensi com vosaltres?
No sé on anirà a parar tot això. Jo cada vegada em sento menys estimada i menys respectada, i em costa molt pensar què hi ha una part del país Espanyol que és progressista, culta, demòcrata, i que està disposada a escoltar, malgrat no estigui d'acord amb el que li diuen.
Si almenys aquests progressistes diguessin alguna cosa, no ens sentiríem tan sols, ni pensaríem que és tan urgent marxar.
3 comentaris:
On són els "intel·lectuals" espanyols d'esquerres? Cagats de por de perdre contractes. Si es posicionessin en favor de la llibertat (d'expressió, de presons, de Catalunya...) l'estat els castigaria no contractant-los.
Haurien de ser demòcrates, solidaris i defensors dels drets humans...Però és molt còmode mirar cap un altre banda, que vigilin que potser un dia també els tocarà a ells i aleshores si que posaran el crit al cel, com feien els autèntics progres de fa uns anys!!!
Bon vespre.
A la carrera de filologia en deien "authenticity historically unachievable", parlant sobre Shakespeare. El món sempre ha estat igual. Però vull creure que encara hi ha diferències. Kundera diu que igualar víctima i botxí és l'infern. Nosaltres "no som d'eixe món".
Publica un comentari a l'entrada