Aniversari

Rient, rient, avui aquest blog fa nou anys. Déu n'hi do! L'any vinent, que farà l'aniversari rodó, hauríem de fer-ne una de grossa. S'accepten suggeriments, tenim tot un any per pensar-hi. 

M'encanta Sant Jordi, diria que és la festa que més m'agrada. Em sembla d'un romanticisme brutal, això del llibre, de la rosa, dels carrers plens de gent, l'ambient festiu...
Però com que tinc aquell punt de melangia, penso en la gent que no passarà el Sant Jordi ben bé com li agradaria passar-lo. Penso en qui no tindrà cap llibre, en qui no rebrà cap rosa, en qui no té ningú a qui regalar, en qui regalarà d'esma, perquè toca, a algú a qui fa temps va estimar. No sé pas què és més trist, la veritat és que hi ha més gent sola de la que ens pensem.

I cada any, per Sant Jordi, em pregunto si el proper ja estaré signant llibres a alguna paradeta. La meva novel·la "Abans que el teu record torni cendra" està a mans d'editors en aquests moments. És curiós, saber que en aquests moments hi ha gent que tu no coneixes i que està llegint el que tu has escrit. A vegades estic a casa i em pregunto "deu haver arribat ja a l'escena tal? Què li deu haver semblat el flash-back de tal?"
He començat també una segona novel·la. Això de les novel·les és com els fills: quan en tens només un, et sembla impossible estimar a algú com l'estimes a ell... però resulta que sí, que n'arriba un altre i que també l'estimes tant que quasi fa mal. Doncs bé, ara he trobat forces per estimar una altra història, prou com per decidir passar amb ella la majoria d'estones lliures dels propers anys. Està molt embrionària, però quan més m'hi endinso més veig que serà una història potent.

Bé, doncs, us desitjo un molt venturós Sant Jordi. Amb molta lletra, amb molta rosa... amb aquesta alegria serena de les festes tan nostrades. 
Suposo que les festes diuen molt d'un país, i m'agrada molt, i penso que diu molt de com som, una festa com el nostre Sant Jordi.