dimecres, 12 de novembre del 2014

Sidewalk



Avui faig quaranta-cinc anys.
No encaro el meu aniversari amb l'alegria efervescent de quan en tenia vint, ni tampoc amb el fatalisme de quan en tenia trenta. 
Intento fer les paus amb el que ja veig que no serà. També estic molt agraïda al que m'ha estat donat, que és tant i tant.
Sóc una dona. Estic en la maduresa. Vaig fent les paus amb el cos, que no és com el de quan en tenia vint, i estic superant les pors i els agobios, les inseguretats i els dubtes que tants cops m'han enfosquit el camí.
Estic, suposo, més o menys a l'equador de la meva vida. Veient la quantitat de coses que pensava que no faria mai i que al final he acabat fent, o les coses que abans consentia que ara ja no,  em pregunto què més em donarà la vida. Espero tenir temps d'aturar-me a mirar enrere i somriure veient el camí recorregut. Tinc la intenció (i de fet ja ho faig) de perdonar-me els errors i les incoherències, i d'assaborir intensament cada minut. Faig la promesa de no estalviar-me cap abraçada ni cap somriure. Aposto per la intensitat, tot i sabent que amb ella em vindran llàgrimes i nits d'insomni: de totes totes, viure a fons surt a compte.
Estic molt contenta d'aquest passeig que estic fent, i de la gent que m'acompanya.
Gràcies, doncs, per caminar amb mi. Tots els que heu estat, en un moment o altre, part d'aquest itinerari. Els que fa anys que m'acompanyeu, i els que fa poc que ho feu. 
Aquest any passat ha estat especial per a mi, en molts aspectes. Moltíssimes gràcies als que m'heu fet costat, sou tants... Suposo que sí, que hauria pogut sense vosaltres, però hauria estat molt més dur encara.
Gràcies, doncs.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs jo fa molt poc en vaig fer els 30! Sí, sí, la terrible crisis dels 30! Però ho vaig suportar molt bé, saps? Només em vaig passar tot el dia plorant en un racó...

Maria Escalas Bernat ha dit...

pons007! Jo als trenta també vaig plorar...
Traquil... se supera!

Pere de can Peret ha dit...

Doncs, per molts anys! I que no et faltin projectes engrescadors per anar fent camí!

Unknown ha dit...

Per les persones que et coneixem és un privilegi compartir una mica d'aquest caminet que es la vida i que anem fent pas a pas.

Avui, si m'autoritzes, llegiré el teu text al Grup de Pacients Oncologics del Centre Cabot i Barba. Tots i totes estem allà per edat, i els teus textes els hi agraden molt, desperten somriures complices.

Maria Escalas Bernat ha dit...

Pere, moltíssimes gràcies, tenc un munt de projectes!
Txelo, per a mi ha estat un privilegi coneixer-te. I aquest any que ha passat no hauria estat el mateix sense tu..

xavier pujol ha dit...

Per molts anys!!
Encara et falten alguns anys per fer la millor edat que són els 59 i mig.
Mentre no hi arribes gaudeix d'aquests magnífics i joves 45.