El cap i el cor

Sóc una persona realment afortunada, perquè en les coses importants de la vida ben poques vegades el cap m'ha dit una cosa i el cor una altra. 
Quan m'ha passat, he tingut moments durs, i gairebé sempre, després de patir pel conflicte, he fet cas al cor abans que el cap. Això ha fet que em doni patacades importants. Però ho accepto, perquè també ha fet que estigui molt contenta de la decisió presa, vull dir que penso que el dolor que he patit és inferior al dolor que m'hauria produït viure amb la recança de no haver-me arriscat. 
El passat post us vaig parlar de les coses de les que no me'n penedeixo, i em vaig deixar aquesta: en moments de dubte entre els pensaments i els sentiments, triar aquests darrers. 
Una vegada vaig sentir una conferència de l'Emilio Duró que venia a dir que el que no passa pel cor no arriba al cap. Segurament és veritat.
Prefereixo mil vegades llepar-me les nafres després d'una caiguda per haver obeït els sentiments, que viure tota la vida preguntant-me perquè no vaig fer el que sentia que havia de fer. 

Encara que m'hagi fet mal.