A vegades sembla que la vida sigui el joc de les cadiretes: vas ballant a una música, rient i xerrant amb els que tens al costat. Però sobtadament la música s'atura i algú queda fora. I els altres, els que encara podem continuar jugant, seguim donant voltes a les cadires, amb recança pel que ha quedat.
Ahir va morir sobtadament l'home d'una companya a la que estimo molt. I estem tots desconcertats, descol·locats, tristos, rabiosos.
I seguim ballant al ritme de la música que continua tocant, sense saber si algú de nosaltres quedarà també fora d'una revolada.
2 comentaris:
Una historia trista i mes aprop d'un Nadal.
Maria, molts Anys, he tengut un desastre a s'email fa poc i per aixo te deixo sa felicitacio aqui!
Molts d'anys, Marcos. Una abraçada molt gran.
Publica un comentari a l'entrada