divendres, 16 de novembre del 2012

Algun dia tot encaixa

El seu darrer estat al what's up és "tot és una merda". Així de cru. Vam treballar juntes poc temps, però ens vam entendre molt bé. En aquells moments la seva vitalitat i el seu entusiasme van il·luminar dies ben aspres. Va ser un plaer treballar amb ella.
Darrerament les seves actualitzacions al Facebook em feien pensar que ho estava passant malament. Una nit d'aquelles d'insomni feixuc la vaig enganxar al xat, i m'ho va explicar: A part d'estar a l'atur, cosa que ja és dura per si sola, ha patit un desengany amorós molt dur.
Quan m'explicava què li havia passat, jo recordava quan m'hi havia trobat jo, fa ja tant temps. Com l'entenc. Penso ara en el seu dolor. A tots ens ha passat, en algun moment de la nostra vida. No vaig voler relativitzar. El seu patiment és ben real. No li vaig dir " el temps tot ho cura" ni frases d'aquestes que quan estàs tan malament sonen tan i tan buides.
Però, sabeu? és una tia genial. Una noia maquíssima, amb un cor que no li cap de tan gran. I sé que se'n sortirà. Sé que per allà fora hi ha algú per a ella. Que algun dia mirarà enrere i agrairà el dolor que l'ha portat a tanta felicitat.
Perquè hi ha un moment en la vida en què entens que les coses dolentes que t'han passat han estat necessàries per poder construir el que ets. I en aquest moment, en què ets capaç d'acceptar el dolent que t'ha tocat, és quan entens que tot encaixa.
Però per arribar aquí calen moltes llàgrimes, i en això està.

4 comentaris:

Rosina ha dit...

Mai he sabut si el dolor viscut serveix realment per el futur. Penso en allò de et fa més fort, més madur, més .... No ho sé. Però amb amor et dic que havent estat un drap maltrectat, enyoro la innocència, saber deixar el passat i mirar endavant. Passen els anys i t'esforces en oblidar, i quan menys t'ho esperes torna tot, es repeteix dins teu el mal, i t'encongeixes i esperes; vols lluitar i anar sempre per davant, però que difícil quan tan fet tan mal!!

Èlia ha dit...

Quina raó que tens, m'agraden aquestes paraules, jo estic exactament en el mateix moment que aquesta noia de qui parles, i si sóc capaç d'aguantar aquest dolor és precisament perquè si una cosa tinc clara és que es tracta d'un dolor passatger.

Elisenda ha dit...

Realment Maria aquestes paraules teves me les llegeixo i llegexeio moltes vegades perquè em sento molt afalagada amb el que em dius.
Treballar i compartir amb tu va ser increïble.
Saps una cosa? et vaig agraïr que no relativitzesis com em sento, de debó. Realment el final de la història no la se però ara és el que dius, toca plorar...i això ho faig. No se com acabarà tot però de debó que les teves paraules em donen molta força. Gràcies Maria de debó. La sensibilitat d'un músic és increïble.

Anònim ha dit...

El dolor sempre deixa petjada, no sempre el pots superar, potser sempre et queda una petita part a dins, d'altres dolors desapareixen perquè no els consideres importants.

Mai ningú es pot posar a la teva pell, però sempre pots intentar fer-la sentir bé.

Estar malament no és gens fàcil, no és simplement plorar o estar absent, el pitjor és que no ho controles, així que, Elisenda, ets una dona forta, no en dubto, simplement dir-te que les tormentes passen i quan passen hi ha un nou dia.