La M., que està en els primers llocs del rànquing de bones amigues, està malalta. He estat uns dies missing per això. Avui ho explicava a unes companyes de feina, vaig anar a dormir a casa seva dos nits, ara està ingressada i està en mans professionals.
I les meves companyes de feina em deien que quin pal, ara amb el fi de curs, a sobre de la feinada que tenim, haver de dormir fora de casa. I jo he dit, i ho sento de tot cor, que és un goig tenir amics a qui estimar tant.
I és que tot ho podem mirar en plan negatiu i en plan positiu, i si bé he passat dues nits dolentes, no són res comparats amb els dies (i les nits!) intenses i vibrants que la M. i jo hem compartit. Estic molt agraïda a Déu per haver-la posat a la meva vida.
Potser hi ha gent que no té el pal d'haver d'estar pels amics, perquè són coneguts, o amics del Facebook.
Jo tinc la sort de tenir aquest pal, d'estimar-la. I de poder estar al seu costat en aquests moments.
(per cert, ja està molt millor, un dia d'aquests li donaran l'alta i em renyarà per aquest post)
1 comentari:
Cal llegir posts com aquest teu de tant en tant, Maria... no fos cas que se'ns oblidés quines són les coses importants ;-))
Publica un comentari a l'entrada