divendres, 10 de febrer del 2012

Els diners de l'església

Una vegada el meu pare em va dir que ell sempre havia tingut un gran problema: per als d'esquerra ell era un fatxa, i pels de dretes, un rojillo.
Una mica em passa a mi el mateix, però amb l'església. A veure si em se explicar. Em sap molt greu que la gent hi tingui una postura bel·ligerant. Moltes vegades quan sento la gent criticar jo penso... "si sabéssis tot el que se jo, segurament encara bordaries més fort!…", però tot i així no puc deixar d'estimar-la.
Tot això ho dic per introduir aquesta imatge:



Un amic del facebook la va penjar fa poc. I a mi em va fer mal.
És veritat que quan més a prop em sento de Déu més lluny em sento de la jerarquia. És veritat també que la visita del Papa a la Sagrada Família de Barcelona, o a les jornades de joventut de Madrid, em fan feredat, a mi, i a molta gent cristiana com jo.
Però hi ha moltes coses que la gent que fa aquests rètols o aquests discursos segurament desconeix, o potser passa per alt.
La tasca social que fa l'església, per exemple. Abans que les ONGs estiguessin de moda o que els serveis socials ni s'inventessin, Caritas estava al peu del canó.
Si no es subvencionés l'església i les administracions públiques haguessin d'assumir tot el que fa l'església, segur que el servei seria molt més car i molt més ineficient.
Els menjadors de Sant Joaquim de Mataró, per exemple, alimenten a moltes famílies. No vull ni pensar què passaria si de sobte això recaigués sobre el meu ajuntament, que (això és materia d'un altre post) no pot mantenir els carrers nets d'excrements de gossos, imagineu-vos si a sobre hagués d'atendre al munt de gent que va als menjadors. M'imagino que a molts llocs acabarien tenint concessions empreses que es quedarien una picossada, i a la llarga qui ho passaria malament serien la gent que ara és atesa amb respecte i amor, i sense imposar cap ideologia.
Un altre exemple: a Barcelona hi ha unes monges que tenen una llar d'infants oberta les vint-i-quatre hores del dia, pels fills de prostitutes.
Us imagineu un servei públic així? Quant costaria? Quin polític gosaria donar-lo? Quant tardarien els veïns a queixar-se de que amb els seus impostos i al costat de les seves respectables cases es doni un servei com aquest?
Cada dimarts a la tarda trobo un munt de gent fent cua a Santa Maria per a Càritas. Molts d'aquests són manifestament d'una altra religió, i això ho dic simplement per enfatitzar que aquest és un servei aconfessional. Què fem? els diem que paguin pel servei que se'ls dóna? I si no els donés Càritas, qui els ho donaria?
Quan es subvenciona l'església també s'estan subvencionant aquestes activitats, o la tasca dels mercedaris, que estan amb els presos i preses, o la de mil persones anònimes que, atenció, sense cobrar ni un cèntim moltes vegades, i altres posant-hi, a més de temps propi, diners, pensen en allò de l'evangeli:
"-Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

»El rei els respondrà:
»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu
(Mateu 25, 37-40)



4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Doncs més bé que ho has explicat, no es pot explicar.

Jo també puc donar testimoni dels aliments que es reparteixen setmanalment a la meva parròquia, de la quantitat de famílies a les que s'ajuda, dels rebuts que es paguen...

Però, sincerament, jo crec que això la gent ja ho sap... però a alguns els agrada criticar pel fet que "ficar-se amb l'Església queda bé".

alter-ego ha dit...

si vemos las noticias,en los comedores sociales son monjas;en las Iglesias ayudan en todo lo que pueden A veces las criticas u objeciones que se recibe no son fundadas en cuestiones personales o humanas, sino que implican una lucha contra sus creencias. Lo que no se entiende es porque no dejan que cada uno hagamos conveniente en la declaración de la renta en lo que queramos hacer con la X.
Misioneros,curas,monjas con devoción dan su vida.
Recibe un cordial saludo.
off-topicc

Felicitats per l´audició.

Silveri Garrell ha dit...

El cartell que has posat es una barroera mentida. S'estalviarien molts diners treient-los de l'Església però no tenim garanties d'on anirien a parar aquests diners. A ben segur anirien a subvencionar desfilades gais i coses per l'estil. Ja sabem de sobres com son aquests governs d'esquerra socialista: només claven llenya contra l'Església però no s'atreveixen a criticar a l'Islam que pateix molts més defectes que el mateix Cristianisme. També seguin el mateix criteri legal s'haurien de suprimir les subvencions que el Govern regala als sindicats i a totes les associacions incluídes les associacions defensa de la dona i defensa del estil de vida homosexual. Si volessin suprimir diners haurien de fer o tot o no rés.

Maria Escalas Bernat ha dit...

Assumpta, estem totalment d'acord. A vegades ficar-se amb l'església "fa progre".
Martin, quan temps sense passar-te per aquí! No sabia que no ens deixaven posar la X a la declaració de la renda, em sembla que a l'anterior campanya encara es podia, potser m'equivoco.
Silveri, tu també feia temps que no et passaves. Que jo sàpiga ara hi ha pocs governs d'esquerra i socialistes. Suposo que aquesta campanya anti-subvencions a l'església seria igual de bel·ligerant amb l'Islam si rebés tants diners com l'església catòlica.