"A veces creo que nada tiene sentido. En un planeta minúsculo, que corre hacia la nada desde millones de años, nacemos en medio de dolores, crecemos, luchamos, nos enfermamos, sufrimos, hacemos sufrir, gritamos, morimos, mueren, y otros están naciendo para volver a empezar la comedia inútil. ¿Sería eso, verdaderamente? ¿Toda nuestra vida sería una serie de gritos anónimos en un desierto de astros indiferentes?"
Ha mort Ernesto Sabato, a punt de fer 100 anys. Descansi en pau.
3 comentaris:
Descansi en pau.
Per cert... acabo de llegir el llibre "La iniciació al silenci i a la pregària dels nens i nenes" de Luis M. Benavides. L'he llegit per fer-ne la ressenya a la revista de la Parròquia... però va ser tot just començar-lo i pensar "ostres, Assumpta, aquest llibre t'anirà molt bé per a catequesi" així que el vaig anar llegint amb carinyo i prenent notes i tal.
El llibre en qüestió té una tapa amb un dibuix molt simpàtic fet per un infant. Des del primer moment que em van passar el llibre em va fer gràcia aquest dibuix...
Avui, mentre preparava el mail amb la ressenya per enviar-lo al company que farà la composició de la revista, he començat a mirar les primeres pàgines per trobar l'any d'edició i aquestes coses... i llavors he vist que posa el nom del nen que ha fet el dibuix ;-)) i... bé... el món és ple de casualitats, així que... he pensat que el nom i el segon cognom del petit artista també podria ser una casualitat... o no :-))
El Mateu està tot cofoi d'aquesta portada. De fet, la van treure del blog, la vaig publicar el 26 de març de 2008. És un dibuix que va fer una nit de vetlla pasqual, es va acostar i va dir "mira, mama, Jesús que ressucita!". Em va fer molta gràcia.
Boníssim!! :-))
Publica un comentari a l'entrada