Sabiem que aquells moments no es repetirien mai més. Això els feia encara més especials.
Però d'alguna manera, cada vegada que escoltem aquesta música, allò retorna. Potser només és el ressò a la nostra ànima del que es va quedar penjat d'un viatge boig, munts de quilòmetres, de rialles i ploralles i bogeries, alguna imprudència i molta il·lusió, una lluna plena que ens mirava sorpresa i una complicitat que cap de nosaltres ha tornat a trobar enlloc més.
Teniem poc més de vint anys.
Sabíamos que aquellos momentos nunca volverían a repetirse. Esto los hacía aún más especiales. Pero de alguna manera, cada vez que escuchamos esta música, vuelve todo lo que vivimos.
Quizá es solo el eco en nuestra alma de lo que quedó colgado de un viaje loco, montones de quilómetros, de risas y lloros, de locuras y alguna imprudencia, y mucha ilusión, una luna llena asombrada y una complicidad que ninguno de nosotros ha encontrado en otro sitio.
Teníamos poco más de veinte años.
1 comentari:
I què són, sinó, els 20 anys? Un resum de tot això que dius i per a molts de nosaltres uns temps una mica nostàlgics. No cal viure de la nostàlgia però cal una mica de nostàlgia per viure...
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada