dilluns, 16 de juny del 2008

La humilitat

Em trobo una veïna dels meus pares que fa temps que no veia.
- Qué guapa estás!- li dic.
- Uy, no! Si me engordado un montón.
Jo la miro i no la veig tan grassa com això. Insisteixo.
- No se, yo te veo muy guapa
- Esto es que he ido a la peluquería, pero mañana cuando me duche voy a volver a tener el pelo como un estropajo.
Em ve corrents al pensament les ganes de dir-li
- Tienes razón, estás gorda y eres fea.

No li dic, però. Suposo que no li agradaria massa, però és el que ella m'està demanant a crits, no?
Perquè ens costa tant acceptar els elogis? Perquè quan algú ens diu una cosa maca nosaltres saltem a dir que no n'hi ha per tant?
La humilitat consisteix en això?
Perquè ens maltractem tant? Ens costa acceptar que si, que estem macos, que ens para bé la roba, o que som simpàtics.
I ara com mare i com educadora, em plantejo si als meus fills o als meus alumnes estic tota l'estona dient-los les coses dolentes o m'aturo a felicitar-los per les coses que fan bé.
Perquè clar, si vas taladrant a algú des de petit repassant totes les seves mancances, després passa això: aquella persona rep un elogi i no el sap gestionar.
Fa riure, aquesta anècdota, si no fos que és un reflexe del que passa: aquesta dona té una autoestima per terra, no està acostumada a que li diguin coses maques, no sap què respondre. Es sent cohibida.
I em sembla que la humilitat no va per aquí.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que tens raó, Maria. A la nostra educació hi ha una confusió amb el concepte d'humulitat. Jo vaig aprendre a no aceeptar els afalacs perquè es considerava una falta d'humilitat acceptar-los, i continuament resto importancia a qualsevol reconeiximent. Per mí és un problema, ho reconec. I ho tinc en compte amb els meus fills... però es que la paraula "autoestima" és molt moderna!

Catimar.

Anònim ha dit...

Hola Maria!

Com diria Sta. Teresa: "esto es humildad de garabato", un jesuïta sempre ens la repetia als recessos.

Crec que es tracta de rebre els elogis de la gent sense deixar que ens enceguin... Tot amb equilibri :)

Abraçades,

Anònim ha dit...

Em fas pensar en una expressió molt femenina i actual.

--Que guapa vas!
--Ui, m'ha costat molt barato...

Us sona? A banda de no acceptar bé els elogis, mirem de minimitzar la sensació de gastar-nos massa diners en nosaltres mateixes.

Ah, Maria, et recomano molt i molt el quadern de Cristianisme i Justícia de l'abril: una brillant i punyent autocrítica de l'església feta pels jesuïtes. Chapeau!

Anònim ha dit...

Aquí el pots descarregar.
Val molt la pena i estaria en la línia del que jo penso.

http://www.fespinal.com/espinal/llib/ct153.pdf