divendres, 9 de maig del 2008

Fent amics...

Jo de gran vull ser funcionària. Ahir ho vaig acabar de decidir.
Anem a pams. Necessitem fer-nos els passaports. He anat a la policia i m'han dit que no, que ja havien donat tots els números.
Veient la hora que era i que no hi havia gent, els he demanat que si me'l podien fer, donat que no semblava que n'estiguessin fent cap. La resposta ha estat que no. Que ja havien donat tots els números i que no en donaven més.
No fos cas que sel's acumulés la feina!
Bé. He preguntat què necessitava per els passaports dels nens i em faltava una partida de neixement literal, o sigui que he decidit anar al registre civil. Només tenia una persona davant, però tenia molta feina, li feien mil papers, alguns s'havien de traduir però amb un traductor oficial, etc. He esperat gairebé una hora perquè em féssin dues fotocòpies! Encara bo que no m'han cobrat res.
Mentre estava esperant venia altra gent per fer altres gestions. Hi havia molts immigrants. He vist la por, la inseguretat amb què anaven a demanar coses, i la resposta d'alguns funcionaris, parlant de tu a la gent encara que fóssin grans, fent preguntes indiscretes a plè pulmó (¿Cuantos años fuiste al colegio? ¿Sabes leer español? )
Tornant a casa he trucat a Sanitat Respon. Estic de baixa, i necessito que em dónin l'alta perquè dimarts que ve he de tornar a treballar.
Truco, doncs, dijous... i em dónen hora per dimecres! una setmana més tard! Li dic a la telefonista (una tal "Noe") que no pot ser, que necessito anar a treballar dimarts, i si no em visiten fins dimecres, hauré d'incorporar-me el dijous.
La Noe, molt amablement em diu que no té més hores abans, i que si estic de baixa no puc anar a treballar i que aprofiti i descansi.
He tingut ganes de dir-li que no sóc funcionària, que alguns treballem i quan estem sans no allarguem innecessàriament les baixes. He callat mansament i he penjat.
Després he trucat directament al CAP (em toca Ronda Prim). Ha saltat un contestador que sobre un fons del cànon de Pachelbel ("la, fa sol laaa, fa sol la, la si do re mi fa sol faaaaaaaaa, re mi faaaaaaaaaaa" ) em diu "les nostres línies estan ocupades" (re mi fa sol fa mi fa re do re si") "no es retiri" (re do siii la sol la sol fa sol la si do re siiii)
Sabeu quan temps he esperat?????
45 minuts escoltant el fomut cànon, tres quarts d'hora de rellotge!
I a la fi he hagut de penjar perquè havia d'anar a buscar els nens a escola.
Doncs això, jo de gran vull ser funcionària.
Us imagineu que tots treballéssim així?
- "jo només corregeixo vint exàmens al dia, o sigui que torna demà a agafar número i amb una mica de sort t'ho corregiré demà. Com? que necessites que et posi la nota avui? ho sento, no pot ser, ja n'he corregit vint"
- Aquesta setmana ja he fet totes les entrevistes que em tocaven. Si, ja ho se que uns pares no es van presentar, però jo ja els havia donat la hora, o sigui que demanin entrevista la propera setmana. El meu horari és dimarts de 9 a 11. No el puc canviar. És el meu horari.
- En aquests moments el meu cervell està ocupat i no el puc atendre... (la, fa sol laaa, fa sol laaaa) No es retiri, parlarem d'aquí a una estona
- Si vols entregar-me aquest treball, com que no em fio que siguis tu, has de dur-me una còpia literal de l'índex del llibre de família dels teus tiets que viuen a Sebastapol, amb una traducció autoritzada, i una fotocòpia compulsada dels collons del teu pare.
- laaa, fa sol laaaa.... no es retiri, si us plau.
- Si, ja entenc el teu problema, però això no és la meva feina. Hauràs d'esperar a la que s'encarrega de posar les tirites als genolls, jo només m'encarrego dels colzes pelats. No, ara no hi és, has vingut a l'hora d'esmorzar, tornarà d'aquí a mitja hora, però vigila no em taquis el mostrador de sang.
- re do re siiii, re do sii.... no es retiri, si us plau...
- Si, el treball està ben presentat, però no ho has fet amb el paper autoritzat. Hauràs de tornar a fer-lo.

Ah! i abans que us tireu a sobre meu, ja se que no tot els funcionaris són iguals.

6 comentaris:

Jordi Morrós Ribera ha dit...

Molt bo Maria el toc d'humor sobre els funcionaris.

Jo fa 20 anys que sóc funcionari docent a la Universitat (tot i que no me'n sento massa de funcionari en el meu codi genètic) i a vegades les absurditats de l'ambient laboral-funcionarial depenen més de como estar organitzada la feina que no pas de la major o menor predisposició dels funcionaris concrets.

A reveure.

Xavier Pagès ha dit...

Maria Escales! queden lluny aquells vermuts a Badalona....

Maria Escalas Bernat ha dit...

Jordi, tens raó. Però també n'hi ha que tenen vici, eh?
Però no cal ser funcionari. Al port de Sa Ràpita (Mallorca) vaig demanar un paper, i el senyor en va contestar, amb tot el morro: "és que ara em faràs aixecar"
Xavier!!! estàs viu!!!
Si, aquells vermuts són lluny en el temps, però en guardo molt bon record. Encara recordo aquell Lied que cantaves sempre.
Me n'alegro de retrobar-te, visitaré el teu blog sovint.
Una abraçada

Redacció ha dit...

Jo trobo que això del funcionariat és un dels reptes polítics més importants. Per la meva petitíssima experiència política vaig conèixer gent bàsicament desaprofitada i desmotivada. Alguns i algunes no feien res (itinerari: arribada, marcar fitxa, primer cafè, maquillatge, diari, segon cafè-esmorzar...), mentre que d'altres tenien una feinada increïble sense mitjans. I encara estava ple de funcionaris que es veia clarament que havien arribat on eren per la via de la confiança política. O gent que serveix clarament per aprovar oposicions però això no implica que sigui el professional que cal per al lloc on treballa.
No sé què cal fer per aconseguir que les persones que treballen en els organismes públics siguin eficaces, no siguin partidistes, tinguin condicions dignes de treball, i siguin flexibles a les noves necessitats de la gent al servei de la qual han d'estar (que no són els polítics, sinó els ciutadans).
En fi, plorem conjuntament.
Mercè

Anònim ha dit...

Diuen que la funció fa l'òrgan.

Crec que hi ha tres factors que contribueixen a la síndrome funcionaritis aguda:

1. La certesa que ningú no et fotrà al carrer.

2. Com diu el Jordi, com està organitzat el xiringuit en concret.

3. La capacitat de passar-te tres hores doblant i desdoblant un clínex.

Com a mínim un 30% dels funcionaris no tenen feina a fer. Són sous que l'administració podria reinvertir en arreglar carrers, places, escurçar llistes d'espera...

Anònim ha dit...

Molt bona la narració, jeje. Li dóna un bon embolcall lo del canon pachebell, ajuda a fer-se a la idea de la bojeria a la que se sotmet la protagonista de la narració "embojint" per moments. Jo en el meu Erasmus vaig patir a tope durant 6 mesos això del funcionariat. Des dels tràmits administratius previs a les negociacions directes entre universitats, exigències per al projecte fi de carrera, entregues, entrevistes amb professors... paciencia...