La historia de la cristiandad es un mareante recuento de cismas, sectas, herejes, reformadores, contrarreformadores, excomuniones mutuas, divisiones. (...) Entre la unidad a costa de la renuncia a las propias convicciones o la fidelidad a costa de la desunión, los políticos eligiran la unión y los religiosos la fidelidad.
(J.A. Marina, Por qué soy cristiano)
2 comentaris:
També és molt bona aquesta cita.
Trobo que aquesta renuncia dels politics sovint obeeix a raons egoistes i aquella fidelitat malaltissa dels religiosos, a la que fa referència la cita, sovint fa referència al resultat de maneres de pensar poc obertes.
Si invertíssim els termes i els politics féssim èmfasi en la fidelitat a les pròpies conviccions i els religiosos féssim èmfasi al respecte d’altres vivències, podríem tenir un espectre polític igualment diversificat però més honest i un espectre de formes de viure la religió més diversificat, més ric i més autèntic.
Francesc, estic totalment d'acord.
De tota manera, penso que sobretot en el món de la política, pesen els que prefereixen fer callar les consciències i no moure's per sortir a la foto.
I és una llàstima.
Publica un comentari a l'entrada