dissabte, 2 de desembre del 2006

Tècnica bàsica per amants de la xocolata



A veure... La xocolata no es menja. Ni molt menys s’ingereix. La xocolata es pren, com si fos una medicina, en moments dramàtics (quan tens la regla, quan el novio no et truca, quan et fa mal tot el cos, o part de l’ànima...) En altres moments, s’assaboreix. No es pren mai xocolata de peu. Has d’estar asseguda, tranquil·la, perquè ja que és una bomba calòrica tan important, com a mínim s’ha de paladejar al màxim. Si l’has de tenir un minut a la boca i una eternitat als malucs, que aquest minut sigui el més intens possible.
Guardar la xocolata a la nevera hauria de ser un delicte penat amb treballs forçats. La xocolata a la nevera perd la olor, o pitjor, agafa olors d’altres coses. I abans de la primera queixalada, heu de tancar els ulls i deixar que l’olfacte, que és el més espiritual dels sentits, es recreï amb l’aroma del que aviat us delectarà el paladar. Una altra raó per la que no s’ha de guardar mai la xocolata a la nevera és perquè es torna blanquinós (i acaba essent com una fotocòpia esmorteïda d’una carta d’amor) La xocolata ha de ser fosca. Depèn del dia la podem suportar més o menys fosca.
La llet a la xocolata, amb moderació, perquè la xocolata es basta ella sola. No li cal cap acompanyant. Com a molt, un humil tros de pa, per fer homenatge a aquells horabaixes infantils, quan la teníem enterrada dins un tros de pa, com un rudimentari bollicao casolà. La música per acompanyar a la xocolata ha de ser suau i tendra, com un preludi de Chopin, o les gymnopedies de Satie, o algun minuet de Boccherini, o un segon temps d’algun concert de Mozart. Ha de ser música d’escoltar amb els ulls tancats i un mig somriure, molt lleu però intens.
I clar, si no es guarda a la nevera la xocolata tampoc està dura. És que no hi ha d’estar, mai ha de fer un so sec quan es trenqui, s’han de separar les preses poc a poc. Mirant-les amb delit. La xocolata, després d’haver-nos extasiat amb la seva fragància, ens l’hem de ficar a la boca, molt poc a poc i tancant els ulls. Respirem fons i deixem que se’ns acabi de fondre a la boca, com si fos un petó que feia temps que esperàvem. Mai s’ha de mastegar. Si tenim la sort que ens hagi embrutat els dits, després ens els podem llepar amb delectació, com acabant d’arrodonir el pecat que hem fet, com aquests petonets petits i lleugers de després d’un gran i apassionat petó profund.
No beveu mai després de prendre xocolata, a no ser que sigui alguna cosa molt glamourosa, un cava o un xampany, el cafè també hi diu molt, però res de beure coses dolces, i molt menys insípides com l’aigua.. Perquè com les carícies dels amants, amb la xocolata s’ha de deixar que el delit es difumini, molt lentament, deixant un rastre de plaer i de desig finalment aconseguit.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Sento discrepar però a mi m'agrada amb força llet i sempre sortint de la nevera, quasi com un gelat mmmm...
lulu

Anònim ha dit...

Només per la manera d'escriure que tens, el teu blog és un oasi en el desert, una flor entre cards, el bè blanc en un ramats de bens negres...
Admiro la teva profunditat, senzillament. Qualsevol tema que tractes, és d'una normalitat impressionant. I "normal" no vol dir "habitual" precisament.
Un 10 en aquest darrer escrit... Llàstima que no m'agradi la xocolata!

Maria Escalas Bernat ha dit...

Lulu: em desmuntes la teoria que tinc sobre la xocolata a la nevera. Sempre he pensat que la gent apassionada té la xocolata fora, i la gent que ho vol controlar tot i no mullar-se massa la té a la nevera, com si els fes por disfrutar massa. Però em desmuntes la teoria, perquè et se apassionada i vital. No deixes de sorprendre'm!
sir 6,14, és per lectors com tu que paga la pena escriure.... Quin subidon!!!!
I per cert, això que no t'agrada la xocolata... "es que la has probado poco", diria l'anunci. Amb què substitueixes la xocolata? Hi ha algun menjar que et provoqui aquest plaer tan intens que als amants de xocolata ens provoca la bona xocolata? dolç o salat?
Una recomanació: la xocolata amb taronja i ametlles laminades de Lindt. N'hi ha dues, però una és molt més bona que l'altra, heu de triar la que te taronja amb ametlles, es diu "Lindt excellence Orange intense noir". Aquesta va molt bé amb una infusió de te amb menta o te de roses, o una de menta amb pega dolça, la marca Lipton en té una però jo només l'he trobat a França, si algú sap d'algun lloc més a prop que la tinguin, que m'avisi.
I parlant de coses que es troben a França i aquí no, vaig trobar-hi també una xocolata blanca amb coco absolutament genial. Ho dic pels que preferiu la blanca.
Algun dia parlaré de les infusions... Una altra de les meves addiccions!

Anònim ha dit...

Bé, haig de dir que no trobo excessiu plaer en el menjar. Menjo poc (encara que peso 70 kg), però si hi ha alguna cosa que em produeix és el bon formatge amb un bon vi negre. Però no entrarem en detalls perquè n'hi ha molts, de formatges i de vins, encara que no tots lliguen.
Per part meva, sàpigues que si mai escrius un llibre, com ja t'ha dit algú si no recordo malament, jo te'l compro. I segur que no hauràs de preguntar allò de "ah, fuiste tu? (quien lo compró)". No: crec que ets una artista en molts sentits, i l'art vertader és de les poques coses que tenen un futur cert.
Salutacions, i bon Advent!

Maria Escalas Bernat ha dit...

Sir 6,14....
Mai cap plaer és excessiu!!!

Anònim ha dit...

percert.....quan dius que l'haig de probar aquesta amb infusió inclosa....?
ultimament estem tant liads que no hi ha manera tu...
ui, ui, ui, no vas tant desencaminada amb els teus parés no m'agrada mullar-me gaire ami i sí com a bon capricorni m'agrada tenir-ho tot controlat.
petonets.
Lulu.
Absolutament d'acord amb sir6,14.Jo també el compraré.

Anònim ha dit...

Perdó! Em confesso pecadora! Jo guardo la xocolata a la nevera, però sobretot per posar un pèl difícil l'accès a ella als meus fills.

M'ha agradat molt l'escrit i jo defenso la xocolata negra! (tot i que els Ferrero són una excepció!)