dimecres, 6 de setembre del 2006

Insomni

He passat una nit molt dolenta. Tinc un petit problema, res de l'altre món, i a més em fa molt mal l'esquena. També estava preocupada per l'Arantxa, i per la feinada que he de fer abans que comenci el curs.
Tot plegat ha fet que em remogués al llit tota la nit, nerviosa, cercant una posició que em fos còmoda, intentant relaxar-me... M'he aixecat a mitja nit, m'he posat a enviar mails i m'he fet una infusió.
Després he tornat al llit. En el silenci de la nit, sentia de lluny les campanades de Santa Maria. I pensava "una altra hora i encara sense dormir"
Des de casa meva es veu el nou parc central de Mataró. I moltes finestres i balcons. Em preguntava, donant voltes al llit, darrera quantes de les finestres que es veuen des de casa hi hauria gent que en aquesta mala nit intentava dormir, sentint també el pas de les hores, potser comptant-les també amb les campanades. Desitjant que es fes clar. Quines situacions dramàtiques feien que compartíssim avui aquesta llarga vetlla? També pensava que segurament molts dels altres insomnes canviarien els seus problemes pel meu petit, insignificant dolor. Sentia la respiració suau del Jordi i li envejava la calma.
Quan finalment ha arribat l'hora d'aixecar-se el matí havia arribat sense que sortís el sol, hi havia una boirina suau que convidava al silenci i a la pregària.
I m'he repetit el mantra: Lo dolent també s'acaba.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Dorm Maria.no deixis que els mals sons t'entristeixin.lluita amb el cap ben alt!! perque què trist!! ells segur que dormen.

Maria Escalas Bernat ha dit...

Clar que dormen! els llops dormen tips després d'haver devorat la seva víctima.
Però els negits d'aquesta nit no eren només per això. Pensava en l'Arantxa, també en la feina que tinc i que em sembla que no acaba d'avançar, i tenia mal d'esquena i feia calor...
En la nit tot és fosc. Després ve la llum del dia i les coses es veuen més clares.
Un petó

Anònim ha dit...

Si et consideres un xai, perque no fuges? Es una reacció instintiva dels animals en perill. Que t'ho impedeix? O ets un llop amb pell de xai?

Maria Escalas Bernat ha dit...

M'ho impedia la incredulitat. El no acabar de creure el que estava passant. M'ho impedia la estimació. Les ganes de que les coses s'arreglessin, el miratge de que tot podia ser com abans. M'ho impedia el convenciment de que la llum acaba sortint, i que el bon rotllo cundeix més que la mala llet, l'esperança que els mals entesos no guanyessin.
Fixa't en el temps verbal. M'ho impedia.