dissabte, 19 d’agost del 2006

Lluny


Lluny d'aquesta claror, que tant he vista
la vida a un altre lloc seria trista

(Himne a Mallorca)

Ja no sóc a Mallorca, i tot i que tinc vacances encara i demà torn a partir, tenc una peneta petita i dolça. M'enyor de la roqueta, i se que només m'entenen els desterrats, com jo.

foto: Jordi Bertran

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No, dona, no només els desterrats t'entenen.
Fa anys vaig aprendre que el que s'enyora dels llocs no és la terra física, sinó les experiències, la gent i les sensacions viscudes en aquell lloc.
Sa roqueta també t'enyora.

Anònim ha dit...

Cuan t'enyoris de 'sa roqueta' lo que has de fer es posar.te una peli d'en Nicolas Cage que se diu "The Rock". ...aixi se te pasaran tots els mals.

Per cert m'acabo de preparar una platada d'escudella de llenties de pot que pa que (parlant d'anyorar.se!).
-Marcos.