Bon rotllo pre-nadalenc i planetari

M’agrada tenir gent que m’estimo lluny. No és una qüestió masoquista, tot i que pot semblar-ho. És que sembla que quan la gent es pensa en la distància estableix com un finíssim fil de plata lluent, i m’agrada tenir una imatge de la terra com si estigués il·luminada amb tot de pensaments positius de gent que es desitja felicitat, que manté l’espurna de l’amistat a través de Quilòmetres i anys.
És una imatge ensucrada i pre-nadalenca potser. Divendres passat el Joan em deia que vaig amb el lliri a la mà, però realment penso que és bo pensar en clau positiva, malgrat les puntuals ensopegades que aquesta actitud comporta.
En aquests moments tinc amics, gent estimada arreu del món: a més de Catalunya i Mallorca, a Estats Units, a Andalusia, a Angola, al Japó, a Anglaterra, a França, a Itàlia, a Madrid, a Toronto...
Alguns hi són per passar uns dies, altres han pres opcions de vida radicals que els han fet abandonar les comoditats occidentals i intentar deixar el món millor del que l’han trobat, altres simplement no han volgut rebutjar una oportunitat laboral única, altres han tornat a casa seva després d’haver-me domesticat...
Tota aquesta gent, aquests amics, alguns més íntims, em fan sentir com un immens corrent d’amor.
Com Felip II, que deia que en el seu regne no es posava el sol, m’agrada sentir-me acompanyada, saber quan em llevo que mentre dormia hi havia gent que m’estima desperta, i pensar mentre estic llevada en gent llunyana que està dormint.
I aquesta energia positiva no descansa, sempre hi ha algú despert, vetllant el son dels que estan enfora.
Continuant amb el lliri a la mà, m’agradaria que això donés fruit, que realment el món fos millor perquè la gent que s’estima en la distància s’envia les energies positives i crea un corrent de bon rotllo.
No es perd res intentant-ho!