En resposta al Joan:
Nosaltres hem batejat els nostres fills. No és que els vulguem “apuntar de per vida” . És utòpic pretendre no condicionar els fills, des del moment en que els portes a una escola o una altra, els parles en un idioma concret o els cuines carn o peix tenen uns condicionants.
Nosaltres simplement fem aquesta proposta als nostres fills. Així com els parlem en català, escoltem un tipus de música, els diem que no s’han de llençar papers a terra, que la Aisatou és amiga de Mahoma com nosaltres ho som de Jesús i que Déu ens estima a tots igual. Segurament quan siguin grans es plantejaran moltes de les nostres opcions, la manera de viure l’espiritualitat serà una d’elles, com potser ho serà també la opció política.
Vàrem plantejar-nos si els batejàvem o no, més per discrepàncies amb alguns corrents de l’església que perquè penséssim que no valia la pena.
Perquè penso realment que val la pena. Em coneixes i saps que no sóc en absolut extremista ni res d’això, però penso que ser cristià és una manera fantàstica d’anar per la vida, de relacionar-te amb els altres, d’estimar.
Puc pensar-me sense música, vivint a un altre lloc, potser fins i tot votant altres partits del que he votat fins ara... Però no puc pensar-me sense apostar agosaradament per intentar fer realitat l’estil de vida de Jesús. Malgrat no sigui fàcil, ni estigui de moda, malgrat la Cope, malgrat tot. la riquesa que em dóna l'evangeli fa que valgui la pena nedar a contracorrent algunes vegades.
I penso que no podia escatimar això als meus fills per tenir una imatge més de “progre”. Donar llibertat als fills no vol dir no fer propostes clares. No s'ha de confondre proposar amb imposar.
5 comentaris:
Molt bé, Maria! Aquests que pensen que batejar els fills és obligar-los a seguir un estil de vida, se'ls hauria de dir també, que per si un cas, no dónin de menjar als seus fills, que és millor que quan siguin grans ells mateixos escullin que els hi agrada menjar; o que no els vesteixin, i així quan sigui grans, ells mateixos triaràn la roba que més els hi agradi... O és que potser obliden que, si estimes els teus fills, els hi dones sempre el millor que tens. Si aquests que no saben què és el baptisme en realitat, si tenen oportunitat que escoltin el ritual del baptisme fredament i veuràn que és un acte d'amor dels pares als fills
Perdona, però se perfectament que és el baptisme i siusplau no ho compareu amb posar-se una roba o menjar cuina catalana... o sino comproveu les facilitats que donen per apostatar...
Joan, et responc en el teu blog.
Hola!, a mí també em sembla molt bé q batejis els fills. Deixant de banda les polèmiques i mirant el que transmets per l'escrit, demostres un interés per una educació en el trascendent pels teus fills que ja m'agradaria trobar en molts d'altres batejos. Felicitats i no defalliu.
eloi
Però quines barbaritats. Mireu, jo respecto el baptisme, la comunió, la confirmació... i tot el que segueix, però no podeu comparar una necessitat amb un "estil de vida", que jo crec que si que et condiciona. Jo de fet, estic batejada, he fet la comunió i a més a més em van confirmar. Però ara, que tinc 30 anys, i penso d'una altra manera i molt diferent, doncs, no arribaré mai a tirar-li en cara als meus pares perquè em van inculcar aquesta religió (només m'ha servit per tenir remordiments i ser més introvertida, deixant a la mà de Déu si està o no ben fet). Del que sí estic segura és que als meus fills no els batejaré. Des que els romans van difondre el cristianisme, la majoria dels historiadors afirmen que l'objectiu de l'església fou integrar i unificar el poble, poder i diners. Avui en dia, tots els sacraments, uns més que altres, s'han convertit en un circus tremendo, no importa res de tot el seu significat, el consumisme està per davant de tot.
Publica un comentari a l'entrada