Quan parlo de sexualitat amb adolescents, sempre parlo de sentiments. Quan a mi em van parlar de sexe mai van parlar de plaer, però ara hem passat a l'altra banda: parles d'amor quan parles de sexe i sembla que siguis una cursi (que per cert, ho sóc, i molt)
Els he dit que el sexe sense amor és una possibilitat que trobaran més vegades de les que ara es pensen. Que pensin bé si els interessa. I que sobretot, abans de jugar amb els sentiments d'una altra persona, intentin posar-se en el seu lloc.
També intento que pensin en la sexualitat com quelcom molt més ampli que la genitalitat. Els dic que és possible que sentin que han fet l'amor amb una persona encara que no hagin tingut un coit: és aquest punt de comunió, d'unió tan intensa, aquest sentiment d'estimar profundament, i lliurar-te totalment a una persona. No cal un coit per sentir tot això.
És més difícil despullar l'ànima que despullar el cos. Però quan has despullat la teva ànima amb una altra persona, sents que res serà igual.
Parlem també de feminisme, de dignitat de la dona. Els intento explicar que el feminisme no és el contrari del masclisme: un masclista vol la superioritat de l'home, un feminista vol la igualtat d'oportunitats, drets i deures entre homes i dones. No és el mateix!
I parlem de la pornografia, com no. Molts d'ells es fan un fart de veure pel·lícules pornogràfiques. Ho tenen molt a l'abast, a internet hi ha un munt de portals amb pel·lícules pornogràfiques gratuïtes.
Els dic que intentin no prendre com a referència el porno, perquè els actors estan actuant, i és una ficció. Que pensar que el sexe és com el porno és com pensar que si tens un problema en un gratacels apareixerà l'Spiderman a rescatar-te.
Els dic, i això els fa molta gràcia i penso que ho entenen molt bé, que el porno és a la sexualitat com el Mac Donalds a la gastronomia: et pot treure d'un apuro, t'alivia una urgència, però de cap manera ens podem alimentar d'aquella manera.
El que us deia al principi, com que sóc una romàntica incorregible, sempre parlo d'amor, quan parlo de sexe. Malgrat se que no és el que està més de moda, no puc evitar ficar-hi cullerada. Malgrat el tema és sexualitat, no amor.
No se, ho faig el millor que puc. No deixo d'intentar dir-los el que voldria que algú expliqués als meus fills.
5 comentaris:
Hola, Maria.
Passa pel bloc "Pau a la Terra" i hi trobaràs una sorpresa. Espero que t'agradi.
No en dubtis, Maria, ho fas el millor que saps. Però ho fas condicionada pel que et van dir en la teva adolescència i sobretot pel que no et van dir.
Sento un gran respecte per la responsabilitat que traspues exposant el teu neguit, com a mestre i com a mare.
Jo no sóc mestre i això em permet fer aportacions un pèl lleugeres, però m'hi aventuraré amb cautela.
Jo també vaig rebre una educació sexual molt deficitària. Ara que hi penso me n'adono que no va anar més enllà de la simple reducció biològica. Les meves fonts informatives amb prou feina van ser les escasses revistes que em van arribar i les molt menys escasses pel·licules X visionades amb un gran sentiment de culpabilitat. Tot ben amanit d'un tabú fornit de càstigs divins que alimentava la moral imperant de l'època i dels silencis avergonyits d'uns pares que miraven de surar en la grisor de les penúries econòmiques del franquisme.
A tot aquest context cal sumar-hi els condicionants personals: els dèficits en sociabilitat i, també, els psicològics, aquells que configuraven el meu món imaginari i els meus desitjos més ocults, per a bé i per a mal.
L'aprenentatge el vaig fer a partir dels quinze anys, amb molt de patiment propi i aliè. Me'ls podria haver estalviat? No ho sé. Si me'n vaig sortir, que ho poso en quarentena, va ser també gràcies a uns altres pilars: la meva constitució ètica, i sobretot, les persones amb qui vaig creuar-me. La sort i l'atzar tal vegada també ens van anar a favor. Vés a saber.
Potser per aquesta experiència personal, traumàtica a vegades, però també molt extraordinària i plaent en d'altres, goso apuntar algunes proposicions. Ara ja com a pare desconcertat per no saber si vaig explicar, als meus fills, avui ja universitaris, el que els hi havia d'explicar o el que m'hauria agradat explicar-los-hi. Estaria bé poder contrastar el seu punt de mira. Ho deixarem per més endavant.
En primer lloc la sexualitat (educació sexual o simplement educació. No et sebla millor?) s'hauria d'incorporar al llarg de tot l'ensenyament. Som sers sexuats des de que naixem. A cada edat anem construïnt la nostra manera de relacionar-nos amb el món, i amb els altres. Arribats aquí caldria demanar-nos si la sexualitat és només un afegit més, o potser un dels més importants.
És des d'aquí que considero molt necessari desvaloritzar el fet sexual en el seu sentit més estricte. Perque la percepció i descoberta sexual és molt dispar i molt particular segons els individus. Els impulsos no ens neixen a tots en el mateix moment i la maduresa cognitiva no s'homogenitza entre els adolescents, ni quantitatiament, ni qualitativament.
En segon lloc m'agradaria que no alliçonéssim sobre valors morals, fer-ho pot produïr efectes contraris. Correm el risc que valors pretesament morals esdevinguin reactius generadors dels efectes que preteníem prevenir.
En tercer lloc, entenc molt més urgent prioritzar la part de l'educació sexual vinculada amb la prevenció de la salut. Aquest és el gran risc que cal afrontar i cal fer-ho de la manera més ascèptica possible, perque els esforços no caiguin en el buit o en les lamentacions futures.
En quart lloc tota l'esfera de la sexualitat, més enllà de la genitalitat, hauria d'anar a descobrir la predisposició personal de cadascú sense fer-la passar pels clixés gregaris que es donen en un grup o aula escolar. L'exercici didàctic hauria d'apuntar valors individuals i de presa de consciència del propi món, de les pròpies mesquineses i grandeses, de les pròpies incapacitats i possibilitats, per tal de prendre les regnes del propi creixement amb responsabilitat completa. Envers els altres i eners nosaltres mateixos.
Per acabar només recordar-te que aprenem molt més dels discursos sincers encara que siguin incorrectes de forma, que no pas dels falsos, correctes en quan a tècnica i formalitat.
Bé, ho deixo aquí amb l'esperança que pugui haver aportat alguna cosa.
Hola Maria, actualment sóc estudiant de primer en educació social, i òbviament, hem tractat el tema de l'amor, el sexe i altres, et podria recomenar, com a futura professional el llibre de aprendiendo para el amor o la violencia: las relaciones en las discotecas de Elena Duque o bé El amor en la sociedad del riesgo de Jesús Gómez on s'explica aquesta socialització en l'amor, aquests llibres, a part de recomenar-te'ls a tu, considero que si ho pots comentar amb els teus companys de professió perquè en aquestes edats és bo conèixer el funcionament dels adolescents i com els adults podem influenciar en això.
Així doncs, com a mestra et puc felicitar pels consells que dónes ja que una bona iniciació en la sexualitat pot ser molt positiva, però una mala iniciació, a part de malalties o bé avortaments pot arrastrar-se tota la vida.
Ja per acabar, et vull animar a que segueixis explicant als adolescents les coses bones i dolentes de la sexualitat perquè amb 15 anys no ho coneixes ttot i a vegades una petita veueta et pot aclarar moltes coses, encara que no t'ho expressin.
Hola, Maria
Passa pel bloc "Blog d'en Manel filella i hi trobaràs una sorpresa.
Espero que t'agradi.
Montse i Manel… ho tinc present, però és que vaig molt de bòlid aquest dies.
Anònim 1, moltes gràcies per la teva aportació, és molt enriquidora! Tens un blog? Segur que és super interessant.
Anònim 2, el llibre del que em parles el llegiré a l'estiu, segur.
Gràcies a tots!
Publica un comentari a l'entrada