I és que les pel·lícules, i als anuncis, i a tot arreu, ens diuen que sí, que si ho intentem, i lluitem molt "ho podrem aconseguir".
I ens esforcem i lluitem.
Però no.
I com que no ho aconseguim, ens ofereixen cremes miraculoses, i tractaments, i dietes, i mil sacrificis. I així com les nostres àvies castigaven la seva sensualitat perquè era "pecat", ara nosaltres castiguem també el nostre cos, però no per "arribar al cel", sinó perquè ens han fet creure que si, que ho hem d'estar bones, i vinga esport, i vinga dietes, i vinga renúncies.
I sabeu? Doncs que ja no puc estar com quan tenia vint anys. No tornaré a tenir el ventre llis, després de varis embarassos, per més cremes que em posi, tot i que faig pilates i vaig a córrer. I els meus pits han alletat dos infants, i la meva pell té el rastre de mil dies al sol i al vent i al salitre de l'estiu, i no m'he estalviat cap rialla, i les galtes ho duen escrit, i els meus ulls han plorat tanta llàgrima que diria que són més clars que quan era jove.
Si nois, sóc una quarentona. Amb el meu cos tinc una relació que varia entre el "todavía" i el "a la mierda". No estic com quan tenia vint anys, però en se molt més (de tot!) i penso que tinc molt més art.
I m'estimo més. I no seré mai un unicorni bellíssim, però potser seré un rinoceront encantador i més a l'abast, i sabeu? Fins i tot més sexi.
3 comentaris:
I tant que si, Maria!! :-DD
Aplaudiments... amb un somriure d'una que fa mesos ha estrenat els cinquanta i que creu que és una agradable "rinoceronta"... Ah, i si en llegir el teu post el somriure em marca les arruguetes d'expressió, doncs benvingudes siguin!! ;-))
Fantàstic. Jo ja vaig pels 51 i he passat les crisis dels 30, 40 i ara la dels 50! Benvingudes siguin, cada una m'ha fet reconsiderar-ho tot i intentar ser més bona persona.
Clar que si.
Quan ens estimem estem estupendus!
Publica un comentari a l'entrada