La lengua de pan
Existe un pueblo en China cuya lengua es exquisita: sabe a pan recién horneado.
Los que aprenden a hablarla correctamente no necesitan comer nunca más y se alimentan charlando
( De Víctor González: "El río que se secaba los jueves y otros cuentos imposibles", ed Anaya)
5 comentaris:
Què maco, Maria, aquest micro-conte...
Tant de bé que faria que tots intentessim d'aprendre'l. I precisament aquests dies preelectorals..on no l'usen els nostres polítics.
A les escoles, una de les tres llengües obligatòries hauria de ser aquesta, no et sembla?
Jo aquest curs m'hi matricularé. Oi que encara hi sóc a temps?...És impossible aquest conte?
Manel:
Em va agradar molt aquest micro-conte, em va recordar allò que ens promet Jesús, l'aigua viva que no dóna més set.
Hola Maria, felicitats pel teu bloc. El Diari de Girona d'aquest dissabte dia 12 n'ha fet una recessió, és per això que l'he conegut.
Moltes gràcies, anònim! No sabia això del diari de Girona, estic molt contenta! llàstima que no l'hagi pogut llegir i no sàpiga què ha dit... A l'edició digital no surt.
Hola Maria, et transcric el que va posar el Diari de Girona.
Maria Escales és de Mallorca, nascuda el 1969. No ens ha d’estranyar, per tant, que el seu bloc porti el nom d’una paraula mallorquina: “Idò” (que no és més que el “doncs” que fem servir a Catalunya). La Maria ens sorprèn parlant de diferents aspectes, sempre des d’una visió cristiana, que van des de la recomanació d’una exposició, un videoclip o experiències personals. Viu a Mataró i és professora. També es músic i ha participat en treballs de voluntariat al tercer món. El post del 24 de març paga la pena. Ens fa reflexionar. El lloc va ser inaugurat fa un any i ja ha rebut onze mil visites. L’adreça: http://mariaescalas.blogspot.com
Àngel Rodríguez Vilagran
Publica un comentari a l'entrada