Doncs això, resulta que avui és el dia de l'orgull friki (ja no saben què inventar) Es fa en commemoració de l'aniversari de Star Wars, que es va estrenar avui fa just trenta anys.
Ho llegeixo al País, on llegeixo també que el Froilan de todos los Santos ha fet la primera comunió. Gran notícia. (serà també la darrera?) Sigui com sigui, no és de la meva incumbència, però a vegades penso que les ganes de tornar a anar a l'església són inversament proporcionals a la parafernàlia que es fa servir en aquestes ocasions. Hi ha una foto al diari, i com no podia ser d'altra manera, va vestit de mariner. Em pregunto què tenen a veure els mariners amb anar a combregar per primera vegada.
I ara em ve el dubte de si aquesta disfressa li van posar a la criatura per commemorar la Copa de l'Amèrica o el dia de l'orgull friki.
foto: EFE
10 comentaris:
Chapeau!!!
Molt bo el post Maria.
¿No has pensat mai de dedicar-te seriosament al periodisme?
L'únic problema és que hauries de triar amb una mica de compte el mitjà ja que això d'insinuar possible frikisme a la Casa Reial, em sembla que és com allò de les pressumptes banyes de la Reina Sofia, dels també pressumptes colocons cocainòmans de don Marichalar (pare de la criatura de "Todos los Santos" per cert), de tot això només òbviament pressumpte resulta que tothom ho sospita per "lo bajini i lo calladini" però ningú no gosa dir ni piu amb proves irrefutables (i potser a la llarga la llarga ombra de la sospita acaba sent pitjor per a la institució reial, fonamentada en uns intangibles molt fràgils), ni tan sols els "atrevidots" de Polònia de la TV nostra, de la teva i de la de tots (si més no dels impostos de tots, això sens dubte).
A mi m'encanta tenir una Família Real més real (amb friquismes com els de tot quisqui, problemes sentimentals o de salut... com més o menys tothom) que no irrealment glamourosa. Ah, i m'agradaria que se'ls respectés la intimitat com demano que es faci amb la meva... Però vaja, ja sé que és una mica friki i contra-corrent (i sembla poc d'esquerres) defensar la institució (que bé, "fonamentada en intangibles molt fràgils", com les coses que valen la pena!), i més en dia de reflexió. Però jo sóc així, què hi farem... Una abraçada
El que trobo francament friki és la regatera de la Reina, això sí que es mereix una bona copa.
Reina santíssima, per favor, un mocador.
Estic completament d'acord amb en Ramon i han de gaudir del dret a la intimitat encara que siguin Borbons, i si vivim en una democràcia tenen els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà (excepte el meravellós dret de pagar-se una hipoteca ja que aquest dret els ho paguem entre tots).
El meu comentari anava molt adreçat a la Maria, i també de retop a la classe periodística que és molt valenta amb les folclòriques i exalcaldes de Marbella (¿hi ha quelcom més friki?), però que s'arronsen de mala manera quan hi ha en joc el tabú de la Corona espanyola (i potser més que ells s'arronsen les empreses que els paguen la nòmina, aixó també és veritat).
I si no volíeu caldo dues tasses.
Miren en aquest link la traca final del frikisme monàrquic titolat. "Froilán de marinerito" (aparteu les criatures, pitjor que el porno dur):
http://www.periodistadigital.com/religion/object.php?o=652224
La informàtica és immisericorde i al post anterior s'ha tallat l'adreça de la Web, i no voldria per res del món que us perdessiu un espectacle tan sublim i emocionant (encara em regalima galta avall alguna dolça llagrimeta davant de tanta emoció continguda).
Us ho escric en dues línies a veure si hi ha sort:
Recordeu però d'allunyar mirades tendres d'infants davant del que aneu a contemplar
http://www.periodistadigital.com/religion/
object.php?o=652224
Per si algú creu que sóc una mena d'anticlerical o menjacapellans us confesso obertament que tots els meus fills han fet la primera comunió (no vestits de marineret ni de princeseta, això també es veritat), per tant la meva exaltació sobre la notícia del Felipe Froilán y de todos los Santos no ve per aquesta banda.
En un dia de reflexió preelectoral com el d'avui dissabte 26 agrairia molt que les nostres televisions públiques fessin un breu reportatge per recordar qui i com va nomenar el nostre benvolgut rei Joan Carles per continuar ocupant el tron del seu avi. En aquest país encara n'hi ha molts que ens en recordem, tot i que sobre això no fan cap "Cuéntame". Oi que sí que ho recordem?
Jordi: estic oberta a qualsevol mitjà que vulgui que hi escrigui... De fet, una de les raons que em van fer viciar a això del blog és que estava farta d'escriure cartes als diaris i mai me les publiquessin.
He llegit la crònica que dius i realment és una mostra del periodisme més carrincló.
Ramon: potser em vaig passar, és un nen de 9 anys, i és possible que quan tingui la nostra edat li faci tanta vergonya aliena com a mi aquesta disfressa.
No tinc gaire opinió sobre la família real, el que si tinc és una opinió nefasta sobre el món de la premsa del cor, sobre la complicitat de l'església amb la gent d'aquest món, i sobre el dispendi tan poc evangèlic que moltes famílies fan per la comunió dels seus fills.
Vladimir... No m'hi havia fixat... com sou els homes, sempre us hi fixeu, en això, eh?
Jordi i Maria,
Només dues coses. Una, sí que és cert que Franco va nomenar l'aleshores Príncep el seu successor. Però després va venir una transició i el pacte que dugué la Constitució. Allò val més i, encara que el meu partit no és d'aquesta tradició, francament, de l'"altra banda" em preocupen coses pitjors. Crec que el Rei (la seva figura i el seu ocupant) han fet més mal que bé, ens pesi o no (si no, que ho preguntin a Aznar: l'odia).
Dues. Jo també tinc prevencions contra el 'barroquisme' eclesial... però cada vegada m'ho miro amb més carinyo: fixa't com els pobres són més propensos a la riquesa ornamental i els rics més austers (no ho dic ara pel Froilán, ho dic per la meva minsa experiència en bodes i bateigs). És una mica de Feuerbach: els pobres tenen un Déu ric.
Volia dir "més bé que mal"
Publica un comentari a l'entrada