Aniversari

Avui aquest blog fa sis anys. Déu n'hi do!
En aquests sis anys he escrit 533 entrades (aquesta és la 534), he tingut un total de 46.370 visites.
D'aquestes visites, un 38,53 % són noves, i un 61,47 % són de retorn, o sigui, gent que ha llegit alguna post i hi torna.
Em va gràcia veure que han llegit el blog gent de Hong-kong (i varies vegades!), Panamà, Turquia, Canadà, Equador, Estats Units, Perú, Irlanda, Colòmbia i molts llocs més, tot i que evidentment d'on més em llegeixen és dels països catalans.
M'han fet 1506 comentaris (per cert, els he comptat un per un abans de saber que blogger els comptava…no li digueu a ningú!) m'han citat a l'Avui i a un diari de Girona (que jo sàpiga) i han publicat un llibre, Super-vivències quotidianes, amb una selecció de posts, en català i també traduïts al castellà. (teniu l'enllaç aquí sobre)
No em pensava mai que la cosa donés per tant. De fet, amb aquest blog, com en les grans històries d'amor, no m'he plantejat mai fins on arribaria. Simplement he assaborit el moment, el dia a dia.
Tot això del blog és com una caixa de sorpreses. Alguna vegada publico una entrada que penso que tindrà molt èxit i poca gent me la contesta, d'altres escric entrades irreflexivament, "rup-tup", que en diuen a Mallorca, i tenen una contesta espectacular. Una entrada amb el que em va passar això fou la de "si em quedo embarassada avorto!" i la següent: Comentari a l'anterior post.
L'entrada que va tenir més comentaris fou una que vaig dedicar als meus alumnes d'ESO. Acabava un curs molt dur emocionalment per a mi, i em vaig voler acomiadar d'ells amb una entrada, "continua cantant", que va tenir una calorosa resposta. Aquells nois ara ja estan a la universitat, i espero que em recordin sempre, perquè jo sempre els recordaré a ells.
També va tenir molta contesta l'entrada dedicada a Rostropovich
Una entrada que esperava que tingués més repercussió és la que vaig escriure parlant sobre la depressió. Per a mi va ser com despullar-me en públic parlar-ne, però ho vaig fer amb l'esperança d'ajudar a algú.
Una altra a la que tinc carinyo, és la dedicada al Guapo, i la de Gulliver.
He intentat publicar almenys una entrada a la setmana, tot i que he tingut moments en els quals he estat més callada i altres en les quals tinc com incontinència. He abocat aquí part de la meva vida i els pensaments. Algunes coses han estat massa doloroses per parlar-ne. Altres moments la voragine del moment m'ha impedit deixar constància del que em passava.
Estic molt contenta d'aquest blog, de l'acollida que em doneu, de la possibilitat d'obrir-me al món des del teclat del meu ordinador.
M'agrada molt escriure i poder oferir als altres els meus escrits és per a mi un gran luxe.
Això del blog és genial, i penso donar molta més canya.
Gràcies per visitar-me.